Bé continuant
amb la història dels amors folls. El Ramon va cridar l’atenció del cantant per
mitja d’una dona, jove i bonica. Molts homes cauen fàcilment en el parany si la
carnada és suculenta. Així ho va creure el Guillem, una nova ocasió i una nova
femella per anotar en el seu repertori no musical. Però en aquesta ocasió va
resultar-li fatal, en comptes de una dolça colometa va ensopegar-se amb el
Ramon. Tot va passar en breus instants. En curts moments era mort i desmembrat
tant de les parts sexuals com també li va ser arrancat el cor.
El marit cornut
i la dolça colometa, la mateixa Dora amb qui és casà posteriorment, van
enterrar al jardí el cos sense vida de l’ocell piulador en nius aliens.
Aleshores van tenir molt treball per cuinar amorosament i condimentar
adequadament les mostres càrniques de l’amor extra marital de la dona.
Finalment, el Ramon va acudir a casa seva portant una carmanyola. Va saludar-la amorosament i va dir-li que
dinant en un restaurant havia provat una menja exquisida i que li portava una
mostra. La Sara no volent contrariar-lo, no fos que es poses de mala lluna, va
menjar-se el ben preparat plat sense fer cap escarafalls. Fins i tot va
lloar-lo.
¾
Molt bo i suau de paladar- va
judicar la Sara.
¾
No li trobes un gust familiar.- va
preguntar el Ramon.
¾
Home, no! És agradable i tendre.
Fins hi tot la pelleta és deixava mossegar i era llaminera de menjar.
¾
Doncs, amiga meva, estimada
esposa, podries conèixer una mica més el que potser has llepat en més d’una
ocasió.
¾
Jo?
¾
Si tu, estimada bagassa. Tant
t’agrada el sabor del Guillem que no hi has notat res. Ni els tendrums has
reconegut.
La Sara es posà
blanca com el paper al comprendre tota l’enganyifa del seu home. Tapant-se la
boca amb la mà corre al balcó per perbocar allò, en certs moments tan estimat i
ple de plaents records. Tal vegada corria massa, tal vegada va haver una petita
ajuda, qui ho sap? Conseqüència, la Sara va caure pel balcó i tothom va dir que
era un suïcidi. La societat de prestigi moltes vegades prefereix ignorar els
problemes dels demès. Prou en té cadascú a l’armari amagat del traster.
Poc després la
Dora i el Ramon es casaven rodejats dels seus amics. Sempre més amb estat un
far de bones costums i d’ajudar a tots, amics i fins i tot als necessitats de
la zona.
Al cap de nou
mesos una adorable criatura alegrava la seva llar. La seva estimada Aura.
El Roger té mal
de cap. Si publica tot el que ha esbrinat ja és pot acomiadar de l’Aura. Surt a
la cafeteria a prendre un cafè i una aspirina deixant tots els patracols damunt
la taula. En el seu cervell les idees martellejant amunt i avall sense parar.
Com si fossin un ferro roent essent batut a cops de mall damunt la inclusa. Es
prem les temples amb les dues mans però en el seu cap ressonen els cops, un
rere l’altre.
Esgotat retorna
a la taula. Es sorprèn no i ha cap paperot damunt. Està neta i en ordre com
sempre. Li ha agafat algun company els documents. Mira a les altres taules, no
hi ha ningú. Només sent el cantussejar de la dona de la neteja que va passadís
enllà. Corre vers el carretó i en la cistella dels papers per llençar s’adona
dels seus escrits.
La dona el mira
també sorpresa i es disculpa:
¾
Pensava que no havia ningú. Com és
tan tard. Pensava que no servien.
¾
No es preocupi ja me’n cuido jo,
Lola.- Agafant tota la cistella baixa al magatzem dels escombralls. Passa tots
el papers per la trinxadora. Recull totes les tires de paper i les fica al forn
de la calefacció.
Per a què treure
la brossa vella i donar mala fama a persones que han redimit el seu
comportament. Embrutar el record d’un matrimoni que ha estat un bon exemple per
tota la societat durant molts anys. A més perdria la seva Aura, la nova llum
del seu amor.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada