VA PASSAR EN UN PETIT POBLE

"El meu poble és tan petit que no surt mai als diaris , ni la TV, ni als mitjans de comunicació...”   per això aquell matí em vaig sorprendre quan en posar la televisió, vaig veure el nom del poble  i una panoràmica dels carrer principal; mentre  la veu del presentador donava detalls de no sé què succeïa allà.

El cor em va fer un salt. Què hauria passat. Vaig parar atenció al que deien i aviat em vaig assabentar que un perillós terrorista estava amagat al poble. Havien trobat el cotxe abandonat en un carreró . La policia, els Mossos d’Esquadra i la Guardia Civil li seguien la pista. És recomanava a la gent del lloc que no obrissin la porta a cap estrany i que no sortissin de casa, ja que podia estar amagat en qualsevol lloc i era molt perillós.

Valgam  Déu! Un terrorista al poble –vaig pensar- aquí que sempre tot eés tan tranquil. Tot seguit vaig mirar per la finestra i és veia un moviment inusual al carrer. Cotxes de policia, els mossos armats rastrejant bars i portals,  ambulàncies estacionades... Els mitjans de comunicació que retransmetien en directe des de la petita plaça, molt a prop del lloc on vivim...

Deien que escorcollarien totes les cases i demanaven a la gent que col·laborés per la seva seguretat. El Jan es va aixecar cap a les deu, sort que era dissabte i no hi havia escola. El primer que em va dir era que havien quedat amb el Ricard per anar a jugar a futbol a la plaça a les onze i ja quasi les eren. Quan li vaig explicar la situació ho va entendre i es van trucar amb l’altre noi i van comentar  l’enrenou que hi havia al poble...

Cap a les dues del migdia, el Jaume, un xicot del carrer de sota, va sortir de casa, fent cara d’acabar-se d’aixecar del llit, amb la son encara enganxada als ulls i se’n va anar cap al cotxe del terrorista aparcat prop de casa seva. Quan anava a obrir la porta es va veure envoltat d’armes apuntant-lo, i cridant que no és mogués i aixeques les mans,

      ¾    Què passa? –va dir aixecant els braços.

      ¾    Perquè obres aquest cotxe –li va dir un Guàrdia Civil que el coneixia.

Uns Mossos d’Esquadra que arribaven, eren amics seus s’hi van apropar, i li van comentar,

      ¾    Que tens el terrorista a casa teva?

      ¾    Quin terrorista?

    ¾    Seguim a aquest cotxe des d’ahir a la tarda. Hi anava un terrorista que fa dies li seguim la pista.

      ¾    Em sembla que us heu equivocat.

     ¾    No, que va;  ahir al migdia van llogar aquest cotxe a Manresa i després de voltes i   parades per despistar-nos, al vespre al vam  seguir fins aquí.

El xicot estava tot confús, però estava segur que la persona que el conduïa  no era cap terrorista i així els ho explicava. El portava una noia molt eixerida. Ahir al vespre vam sopar plegats a la gasolinera de la collada. Li va dir si podia tornar el cotxe  avui a Manresa, que li faria un gran favor. Li pagaria bé, a més podia utilitzar-lo fins avui a la tarda. Com tenia el meu a reparar em vaig creure que feia un negoci rodó.

      ¾    Con era aquesta noia? Quin aspecte tenia? Era estrangera?

      ¾    No, no, crec que era d’aquí, parlava català molt bé i anava molt moderna.

      ¾    Que ets babau. Ella que... va quedar-se a dormir al bar de la gasolinera?

    ¾    No. Havien quedat amb uns amics per anar a esquiar a la Molina. La passarien a recollir més tard. No tenia temps de tornar a Manresa i em va demanar el favor.

S’havia format una corrua de gent al seu entorn, des de periodistes amb micro, altres filmant, curiosos i policies miraven al xicot que no entenia que passava. Mossos i policies van quedar de nou amb un pam de nas.

      ¾    Ara cap a la Molina – va comentar un sergent de la Guardia Civil.

      ¾    Si...si ... a la Molina. Segur que ja són a França, a Andalusia o camí del Marroc.

    ¾  Una altre vegada se’ns han tornat a escapar – Va afegir el cap del mossos amb les mans al cap.

  19/10/2016/