ELS PASTORETS. II

Finalment ho ha aconseguit i han anat junts a assajar. S’ha fixat que el director se la mira molt i somriu. Per què somriu, s’ha preguntat. En fi coses de les persones grans. 

Avui, ja acabades les classes ha anat al raconet sota els arbres, que de sempre ha estat el seu refugi. La Mireia li somriu! La Mireia està contenta! La Mireia li fa un petó! La Mireia, l’abraça! La Mireia està eufòrica! La Mireia quasi balla! La Mireia ...

¾     Però que et passa- pregunta contagiat per l’entusiasme de la mossa.

¾     Saps que faré els pastorets amb vosaltres.

¾     Sí ja ho vam parlar ahir. Seràs la meva companya, la pastoreta Garrofa. 

Sense escoltar-lo ella continua:

¾     L’Arnau, el director ha vingut a casa.

¾     A casa teva?!

¾     Sí! I ha parlat amb el pare i la mare. 

Caram, pensa el noi, si que és important el paper de Garrofa. Per mi no va venir a dir res a casa meva. Clar com que és més petita d’edat, el director ha volgut tranquil·litzar a la família.

¾     El pare i la mare estan molt contents i orgullosos de mi.- continua alegre la noia.

¾     Ah sí? De veritat quedaràs força bé de Garrofa.

¾     De Garrofa? Com se t’ocorre! El director ha dit que faré de Verge Maria. Com sóc tan bonica.

¾     De Verge Maria!- exclama esglaiat- Què farà la gorda de la Susanna. Amb aquella cara plena de grans. Posada darrere en el pessebre, allà al fons, no se li veuen. Total, una mica de pólvores i la gent no se n’adonarà.

¾     Ho ha dit el mateix director. Jo tinc la cara fina i delicada. Semblo fins i tot un àngel caigut del cel.

¾     Pobre Susanna! Ara sense paper.

¾     No! Farà de Garrofa amb tu. És simpàtica no creguis. Fareu una bona parella de Garrofa i Pallanga. 

Pobre Josep! Quina decepció la Susanna al seu costat fent de Garrofa i la Mireia al costat del cregut del Ricard. 

¾     Terra, empasseu-me que en vull fondre!– Crida, desesperat. 

Per sort, la Mireia, amb els ulls plens de picardia, li diu amb veu amorosa:

¾     Recorda que t’estimo! 

Quin remei li queda, sinó conformar-se. A la Susanna si s’equivoca, i convé pot donar-li una guitza. Cosa que no faria mai a la Mireia. Té por, malgrat les paraules de la noia, i si, mirant-la enlluernat per la seva bellesa, no es recorda del seu paper, aleshores serà la Susanna qui li doni una empenta. 

Miquel Pujol Mur.