HORTA DE SANT JOAN -I- LA TERRA ALTA

Un grup de persones del Casal de la gent Gran de Berga, ara Centre Cívic, hem fet una sortida de tres dies a l’altre extrem de Catalunya, la Terra Alta, i el Matarranya, ja a l’Aragó. L’estada era a Horta de Sant Joan, des d’on hem visitat diferents llocs de les contrades. Han estat tres dies molt ben aprofitats i hem descobert pobles, racons i història  que si bé els havíem sentit nomenar  i alguns els havíem visitat, altres ens eren totalment desconeguts i ens han sorprès gratament, també gràcies a les explicacions del excel·lent guia que hem tingut.

Els Ports de Besseit emmarquen aquestes  dues comarques. Crestes altes i escarpades, on es pot practicar el senderisme, l’escalada, anar a cavall  o en bicicleta i altres esports d’aventura. Nosaltres no hem fet res d’això. Hem  gaudit dels paisatges i petits poblets encantadors, que són part del nostre país i de la nostra història.

Una petita explicació i algunes imatges que en aquesta primera part  seran sobre la comarca de la Terra alta, la capital Gandesa, on només van visitar el celler  modernista al final de  la sortida.

HORTA DE SANT JOAN, amb unes magnifiques vistes en la part Sud del Ports que gaudíem des de l’hotel Miralles on estàvem allotjats. Com tots els petits poblets encimbellats dalt d’un turó, amb els carrerons  amb gran pujades. Important via de comunicació, ja que hi passava el camí ral entre Tortosa i la meseta, sobretot Val-de roure, on s’havien reunits en Corts els parlaments Catalunya, Mallorca, Valencia i Aragó . El passat templer que va aportar riquesa i prosperitat a la vila, va començar a decaure amb els hospitalers. La decadència total al 1713 amb el decret Felip V que va anular tots els camins important que no passaven per centre. La Plaça major, porxada, (dels s. XIV i XV) la església de Sant Joan Batista, l’Ajuntament Renaixentista del s. XVI, l casa del Delme, són edificis que recorden el passat d’esplendor de la vila.

Pablo Picasso va passar una llarga temporada a l’adolescència a casa del pintor Manuel Pallares i el fill d’aquest de la mateixa edat del jove Pauet , tal com l’anomenarien la gent del poble, entre 1897 i 1898, segons ell mateix havia dit  moltes vegades,  que allà, en contacte amb la natura i el món rural va aprendre tot el que sabia i va començar a pintar . L’altre estada al 1909, ja famós, s’allotjaria amb la seva parella al hostal de la plaça.   Més de 200 obres entre dibuixos i pintures són d’aquestes estades.

CORBERA D’EBRE. Poble nou i vell. Impressionant el poble vell, completament destruït en la batalla del Ebre, pels dos bàndols, entre la serra de Pandols i la serra de Cavalls, al mig el poble, runes i mes runes, només les parets i el campanar de l’Església romanien  en pau. La zona de l’esglesia recoberta per vidres , avui  un espai d’interpretació dels horrors d’aquella època, perquè mai més es tornin a donar. La raó per la qual el campanar va romandre en peu era perquè servia de referència als dos bàndols per bombardejar l’avantguarda del enemic.

ARNÉS. L’últim poble de Catalunya abans d’entrar a l’Aragó, també com tots dalt d’un turó. En destaca l’església de santa Magdalena, d’estil barroc, construïda sobre una altre d’estil gòtic.
L’Ajuntament és l’edifici més important  del nucli. Data de 1584, és un dels primers d’estil renaixentista; destaca el gran porxo en la planta baixa, amb arcades de mig punt, els bells finestrals de la segona planta.  Teulada amb una  cornisa , i gàrgoles. Declarat Patrimoni Històric Cultural , per la Generalitat al 1992. Veritablement impressionant. 

També vam visitar el Museu de la mel. Amb tot el procés d’aquesta, des de les abelles , i les diferents fases d’aquestes amb imatges i audiovisuals. La mel i els arnes, es el que dona el nom a aquest bonic poble.

Una altre cosa que van gaudir en aquesta sortida, són els camps d’ametllers  florits, per tot arreu, estaven esplendorosos, envoltats pels altres d’oliveres o la vinya que cada dia pren més terreny als vells cultius.

26/02/2017/