Avui he passat el dia a ran de
mar, feia temps que no m’havia apropat a
veure el mar a ple hivern. Aquest mar
de blaus i grisos... el color que li dona la llum tamisada per un
sol baix. Els records de la meva joventut han aflorat a
frec de pell. Aquells dies que passava a casa els avis que vivien en aquest poblet,
llavors de pescadors, d’això fa una pila
d’anys.
Sempre m’ha agradat el mar
d’hivern, encara que per allà als anys de joventut el vaig canviar pel mar d’estiu.
Llavors gaudia de la platja, de la calor, del color blau intens del mar, de la salabror
de l’aigua, dels banys refrescants, de les jugades amb els companys. M’agradava
el sol que colrava la pell. Donava molta
importància a la moda, volia lluir aquell color saludable, la pell colrada i
ser l’enveja dels amics que s’havien quedat a la ciutat. Les vetllades de
festa, o les nits de gresca, m’omplien de vida, res a veure amb les disbauxes del jovent
d’ara. La casa dels avis quines vivències, quins records més
entranyables. Era prop d’aquí, al carrer del darrera. Ells ja no hi són, ni tampoc la petita caseta i
l’hortet amb flors al costat. Avui tot son blocs d’apartaments, iguals, alts i
lletjos.
Ara a la tardor de la vida, en
que es fa agradable la calma i la tranquil·litat he rememorat aquells dies entranyables
d’hivern prop del mar; m’he vist amb l’àvia a la platja esperant les barques i
a l’avi quan tornava amb la pesca. Tenia
necessitat de contemplar una vegada més aquest mar d’hivern. Respirar l’aire
humit i fresc colpint a les galtes. Contemplar la imatge de l’aigua tranquil·la
calmada que s’endinsa en les emocions i els sentiments que bategen al meu
interior. Aquest gris i aquest blau, que
barregen mar i cel i es tornen translúcids, com si el blanc domines sobre el blau. Semblen
els colors de l’ànima , menys brillants, més modestos, més tranquils i
assossegats que traspuen una mena de pau
i serenor.
En aquests mesos en que els dies
són tant curts i les nits molt llargues, entre el brogit de les llums i les
festes, necessitava aquesta calma i relaxació, almenys un parell de dies, descansar aquí davant aquest mar d’hivern.
Ara hem passat el solstici i ja ha entrat un
nou any; el dia poc a poc comença a
allargar-se de nou, potser també el meu estat d’ànim es recuperarà. Seguirem el
ritme que marca la vida, que tot
recomença de nou, això vol dir que estem vius i el nostre esperit segueix els
cicles vitals en que estem immersos, amb els que ens toca viure, després de
trasbalsos i neguits quotidians. Tornem a aixecar-nos per seguir endavant amb aquest
regal esplèndid que és la vida.
Amb totes les trifulgues i
mancances de l’edat, tornem a revifar i tornem a gaudir, mentre esperem els
nous dies, saludem aquest mar d’hivern que evoca els colors de l’ànima.
02/01/2017/
Que n'és de bonic el mar a l´hivern sense ningú que trenqui la seva imatge i sobretot si en tenim bons records, què més podem demanar???
ResponEliminaAl mar o a la muntanya, que tinguem uns bons Reis.
Petonets.
Tens raó el mar en calma a l'hivern és una delicia. Jo en tinc molt bons records, encara que un xic diferents que els del relat.
EliminaEls Reis suposo que, com jo, també et deuen bé anat bé. És que som molt bones minyones.
Una abraçada M. Roser