DETURAR-SE A TEMPS. I

"No tinguis por d'anar a poc a  poc; tingues  només de quedar-te aturat” -Proverbi xinès-

La Susana, una esplendorosa dona de trenta i algun que altre any, ha complert el somni de la seva joventut: S’ha comprat un descapotable. Ha fet realitat un caprici, desitjat durant molts anys. 

La innocència juvenil ja no s’endevina a la seva mirada. Els seus ulls, antany somniadors, tampoc somriuen com anys enrere. Ara, unes petites arrugues els envolten. A vegades, si no està atenta, els seus llavis  mostren una amargura que no havia pensat mai que fos possible. 

Sí, els estudis els va acabar fa anys. Però com altres noies, va haver de deixar la part més intima de propi jo a les mans d’algun que altre professor d’idees avançades. Allò de jo t’ajudo, tu em complaus. Les idees, és poden anomenar com avançades, o facilitadores de aprovar els estudis, però són les mateixes de sempre, des del principi de la humanitat.  El que ostenta el poder s’aprofita de les circumstancies i de la seva  situació privilegiada.

Ja posada en aquest camí va decidir que si el seu cos era vàlid para tenir bona nota en els exàmens també podia servir per omplir altres necessitats. Va comença a treballar com acompanyant de luxe. No va caure en la temptació de vendre’s per pocs diners. Una companya, que també exercia el mateix vell ofici per pagar–se els estudis, li va fer aquesta recomanació. Va aconsellar-li sobretot que no és vengués a preus baixos, perquè sinó acabaria essent una meuca més dels prostíbuls de poble. Va seguir el consell de l’amiga i va alternar en els millors estaments de la societat. Va ser durant força temps una amable i ben recompensada companya dels plaers dels adinerats. 

En aquells anys, no gaire allunyats, era una noia jove, alta, rossa i distingida. No desentonava en cap ambient al tenir estudis i ser discreta. Molts empresaris, fent-la passar per secretària, van portar-la a visitar paradisos vistos només en el cinema. No se li donava malament aquesta falsedat. Es posava unes ulleres, que emmarcaven la seva bellesa, i assistia com a convidada a diverses assemblees. Escoltava i simulava que prenia discretes notes que després entregava al seu valedor.   

Però, no tot van ser flors i violes. En ocasions, va tenir que formar part del preu per tancar els darrers pactes.  Més d’una vegada el seu cos va ser la darrera aposta que feia inclinar favorablement l’agulla de la balança en difícils negociacions. Aquesta afers, i altres no menys inconfessables, van ser ben  recompensats.  

En certs moments, generalment pocs, feia repàs a la seva vida. Tal vegada endormiscada en l’aigua tèbia d’una gran banyera d’algun luxós hotel. A soles i envoltada d’escuma i aigua, s’adonava que els somnis de jovenesa havien desaparegut portats pels vents de la vida. Oblidar-se’n li ha deixat  un bon rastre de diners a una compte corrent.  Més dins seu, es trobava cremada, els seus propis plaers sexuals home-dona possiblement allò anomenat amor por tots volgut, han desaparegut. Simplement, era una professional que donava companyia i plaer. Només era obligatori simular que sentia alguna satisfacció durant el coit. En moltes ocasions, segons amb qui, ni això era necessari. 

Professors, catedràtics, empresaris, eren només homes, cercant plaer. Els seus sentiments, eren immunes a això anomenat amor. Posats a fer companyia per diners tampoc havia refusat els desitjos d’una alguna que altra dona. Ràpidament va comprendre que fent teatre tant li era actuar amb un o amb altre sexe. Tot era simplement una funció carnal i res més. La noia de vint anys tendre i afectuosa, havia desaparegut entre els llençols de diferents llits. 

Finalment va decidir treballar en la carrera de lleis estudiada. Potser ja una mica gran per iniciar-se com a becaria. Però el temps, quan hi ha diners, ja no té tanta importància. Com tenia padrins, els seus mateixos clients carnals, la van recomanar. A canvi de la seva discreció va aconseguir treballar a un bon bufet d’advocats. Com no era gens estúpida, va canviar un xic la seva imatge i treballant de valent va ascendir ràpidament.  

Continuarà... 

Miquel Pujol Mur.