AQUEST MAR D'HIVERN

Avui he passat el dia a ran de mar, feia temps que no  m’havia apropat a veure el mar a ple hivern. Aquest  mar de  blaus i grisos... el  color que li dona la llum tamisada per un sol  baix.  Els records de la meva joventut han aflorat a frec de pell. Aquells dies que passava a casa els avis que vivien en aquest poblet, llavors de pescadors,  d’això fa una pila d’anys.

Sempre m’ha agradat el mar d’hivern, encara que per allà als anys de  joventut el vaig canviar pel mar d’estiu. Llavors gaudia de la platja, de la  calor, del color blau intens del mar, de la salabror de l’aigua, dels banys refrescants, de les jugades amb els companys. M’agradava el sol  que colrava la pell. Donava molta importància a la moda, volia lluir aquell color saludable, la pell colrada i ser l’enveja dels amics que s’havien quedat a la ciutat. Les vetllades de festa, o les nits de gresca, m’omplien de vida,  res a veure amb les disbauxes del jovent d’ara.  La casa  dels avis quines vivències, quins records més entranyables. Era prop d’aquí, al carrer del darrera.  Ells ja no hi són, ni tampoc la petita caseta i l’hortet amb flors al costat. Avui tot son blocs d’apartaments, iguals, alts i lletjos.

Ara a la tardor de la vida, en que es fa agradable la calma i la tranquil·litat  he rememorat aquells dies entranyables d’hivern prop del mar; m’he vist amb l’àvia a la platja esperant les barques i a l’avi quan tornava amb la pesca.  Tenia necessitat de contemplar una vegada més aquest mar d’hivern. Respirar l’aire humit i fresc colpint a les galtes. Contemplar la imatge de l’aigua tranquil·la calmada que s’endinsa en les emocions i els sentiments que bategen al meu interior. Aquest  gris i aquest blau, que barregen mar i cel i es tornen translúcids,  com si el blanc domines sobre el blau. Semblen els colors de l’ànima , menys brillants, més modestos, més tranquils i assossegats que traspuen una mena de  pau i serenor.

En aquests mesos en que els dies són tant curts i les nits molt llargues, entre el brogit de les llums i les festes, necessitava aquesta calma i relaxació, almenys un parell de dies,  descansar aquí davant aquest mar d’hivern.

 Ara hem passat el solstici i ja ha entrat un nou any;  el dia poc a poc comença a allargar-se de nou, potser també el meu estat d’ànim es recuperarà. Seguirem el ritme que marca la vida,  que tot recomença de nou, això vol dir que estem vius i el nostre esperit segueix els cicles vitals en que estem immersos, amb els que ens toca viure, després de trasbalsos i neguits quotidians. Tornem a aixecar-nos per seguir endavant amb aquest regal esplèndid que és la vida.

Amb totes les trifulgues i mancances de l’edat, tornem a revifar i tornem a gaudir, mentre esperem els nous dies, saludem aquest mar d’hivern que evoca els colors de l’ànima.

02/01/2017/