Papallones de
múltiples colors volen davant del meu pensament.
Unes són guarnides
de blanques ales, altres de negres, també n’hi ha de brillants colors
ataronjats i moltes de multicolors.
Molts i molts
colors irisats que voleien en un prat de primavera. La fina pols matisa els bonics
èlitres de gran proporcions.
Com la bellesa humana
al ser toquejades i maltractades perden les seves virtuts. Quanta formosor ens
mostra la vida sorgint d’un míser cuc.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada