Mama per la nit, deixa la porta de la teva
habitació oberta, li demano morta de por, i la de la meva també-
Penso que si de nit surt el monstre d’aquell mirall
-tarat, motiu pel que es distorsionen les imatges- al veure l’habitació oberta
dels meus pares, que queda davant la meva, el monstre no s’atrevirà a fer-me
res. És que sóc petita, encara no tinc set anys..
La mare ja fa dos hores que ha marxat -nosaltres vivim a un poblet al costat de
Barcelona-
Ella pobra, també pateix al deixar-me sola,- estic
malalta al llit i no puc acompanyar-la -, però ha d'anar a portar la feina que
cus al sastre de Barcelona.
Avui quan torni, segur que em portarà un
pastisset de la pastisseria “El Cisne”
del carrer Pelai Diu que La Colmena i
El Cisne són de les millors pastisseres a Barcelona.
S’ha fet fosc. He encès la llum, estic sola,
engoixada, la bombeta bella i gastada parpadeja Serà el monstre del mirall? jo
no trec els ulls de la porta de l’habitació, ara tancada.
He cridat ,mama... mama..., he mossegat i esquinçat
el llençol; però la mama no arriba.
La veïna que viu a l’altra banda del carrer, a
vegades, quan li demana la mare, ve a treure el cap per la finestra a veure’m,
però avui no ha vingut, no m’ha sentit cridar.
Ploro, crido, la llum s’apaga i s’encén, passa
l’estona em desespero.
Estic tan cansada, ja ni ploro ni crido, no em
serveix de res.
Sento obrir la porta, ja ha arribat la mama amb el
pastisset!.
M’abraça. Ja no et tornaré a deixar mai més sola, he
trobat un sastre aquí al poble que em donarà feina.
L’abraço fort i l’omplo de petons enllagrimats.
Però no sé per què no li dic per què tinc tanta
por?
La mateixa por no m’ho deixa dir.
Berga, Abril de 2016
Mercè López Gasulla
Molta por de estar sola. Ep! Amiga el premi s'ho mereixia. Caram!! Els dolços de la Colmena o el Cisne, no eren qualsevol cosa. Quins records més llaminers.
ResponElimina