La dona de mitja edat arriba a
casa encesa, enrabiada. La seva filla al veure-la tant enfadada li pregunta que
li ha passat, a més sembla que la mare
parli sola.
¾
Mama, que et passa?
La dona es mira la filla
adolescent, i tot movent el cap crida,
¾
Es que no és pot ser bona persona. Sempre et prenen el pèl.
¾
Que dius ara? Va , explicat.
¾
Aquest mati he sortit a fer uns encàrrecs i he
deixat les compres d’aliments pel final, per fer a la botiga de la Lourdes,
sempre té les coses molt fresques i a més s’ha de donar vida al barri. El que
passa que hi ha gent molt espavilada.
¾
Però que t’ha passat?
¾
Hi havia força gent a la botiga, i just quan
m’anava a tocar, entra una dona gran, velleta,
caminant amb un bastó i dirigint-se a mi
em diu si la deixaria passar, que te el nét a dinar i només volia uns iogurts.
¾
Molt bé mare, i l’has deixat passar, com sempre
dius, s’ha de tenir atencions a les persones grans.¾ Si, es clar, li he fet aquest favor. Llavors les dues dones que tenia al darrera, m’han dit que m’havia de posar al seu lloc, ja que elles també tenien tard. Vaig protestar , però al final m’he posat a la cua.
¾ Quina gent més tibada i insolidària, però per això no t’has d’empipar.
Però la dona continua amb la seva excitada explicació.
¾
És que aquí no acaba la cosa. La dona a més dels iogurts, va
comprar les tres hamburgueses de vedella
que jo volia, i eren les últimes que li quedaven. Els cigrons també era els
últims que tenia la Lourdes i se’ls va emportar ella. Quan m’ha tocat he hagut d’agafar les coses que havien deixat
les altres i m’he quedat sense els iogurts de llimona que tant t’agraden.
¾
Bé, no ni ha per tant.
¾
El que més m’ha indignat, és que al tombar el
carrer, he trobat a la doneta, fent-la petar amb la veïna de la cantonada. ¾ Òndia, això que empipa una mica, si que tenia cara aquesta senyora velleta.
¾ Llavors diuen que el jovent passa dels vells, i no té la mínima atenció per la gent gran. No deixaré passar mai més a ningú, sigui jove o vell.
¾ Deixa-ho estar mama. Com sempre tu dius hi ha gent de tota manera en tots el llocs i en totes les edats.
12/09/2015/
Té raó d'estar empipada i és que hi ha persones grans que ho tenen per costum i aleshores paguen justos per pecadors, perquè potser algú altre ho demanarà i li direm que no i potser en aquest cas ho necessitarà.
ResponEliminaPetonets , Anna.
És veritat que paguen justos per pecadors, llavors encara que algú li convingui no cedeixen, o potser si, sempre hi han bones persones.
EliminaUna abraçada M. Roser.