dimarts, 22 de setembre del 2015

ROVELLONS I LLENEGUES A LA BRASA


Avui és diumenge i farem un dinar excel·lent.  He anat a buscar bolets i he trobat uns rovellons i llenegues per llepar-se’n els dits. La Teresa està contenta, ja prepara les barbacoes per fer-los. Com encara fa bon temps dinarem al patí del darrera. Sempre em deia que jo no sabia trobar-ne de bolets, que només portava quatre camagrocs, algunes cuagres i escassos rovellons, sovint podrits ,  i fredolics. Que la gent de ciutat no estàvem  fets per anar pel bosc .  Ara, però, fa unes quantes vegades que s’emporta una sorpresa, doncs sempre en porto una cistelleta curulla de bons bolets. He descobert un llocs! –li dic.
Els d’avui, són preciosos, només rovellons i llenegues i tota la penya venen a dinar. Mentre la Teresa prepara el caliu per fer-los a la brasa, jo preparo la picada d’alls i julivert, ben barrejat amb bon oli d’oliva. El l’altre barbacoa, es couen la carn i les botifarres, el meus fills en tenen cura. Les dues nores han preparat les taules i les amanides .

Tant els fills, com les nores i els néts s’apunten sempre a aquests  dinars boletaires  improvisats. Tots em feliciten per  la troballa. El fill gran em demana per algun dia venir amb mi, perquè li ensenyi els llocs on els trobo. De moment li dono llargues.
Estem dinant a l’aire lliure, la flaire dels últims rovellons que es van escalivant es barreja amb les aromes de les plantes i flors que hi ha vorejant el patí . És la tercera i última graellada; cadascú s’aixeca per anar a cercar els últims preuats fongs  .  Brindem per la tardor, els bolets i pel qui els ha trobat.

Estic feliç de veure la família reunida i contenta, i jo orgullós de ser-ne l’artífex . Mentre estic somrient per sota el nas, penso en aquell pagès de Vallcebre que ens hem fet tan amics, i sempre que li dic , em té apunt una cistelleta rasa de rovellons i avui també llenegues, acabades de collir. Si que les hi pago a bon preu, però almenys no em canso, i quedo com un rei quan arribo a casa.

20/09/2015/

 

2 comentaris:

  1. He, he, que pillo...Però jo diria que no és pas l'únic!
    Fins aquí m'arriba l'olor de la graellada, encara que als rovellons no hi faria gaire forat, però a les llenegues,
    mmm... Recordo tan els temps que anavem a buscar bolets , quan vivíem a Avià... En trobàvem uns bons cistells!
    Petonets i bon començament de tardor, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era espavilat l'home, com molts. Jo com tu també prefereixo les llenegues. Ara és diferent d'abans, ja no se'n troben tants de bolets, perquè els boscos estan plens de gent a totes hores. També ja els comença a faltar pluja...
      Petons per tu també i molt bona tardor.

      Elimina