El
primer cop que apareix la llegenda és en l'obra del cavaller mossèn Pere Tomic Histories
e conquestes dels Reys de Aragó e Comtes de Barcelona, escrita el 1438 i
impresa el 1495. Pere Tomic o Tomich (Bagà, s. XV – abans de 1481)
va ser un cavaller i historiador català, autor d'«Histories e conquestes
dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona» i castlà del castell d'Aristot
(1446-1447).
Segons
algunes llegendes del passat, el nom de Catalunya hauria derivat del seu
cognom. En tot cas, les referències escrites més antigues sobre aquest
personatge que han perdurat en català són del segle XV, molt posteriors a
l'època en la qual se suposa que va viure (segle VIII), i deu bona part de
l'aparició i del foment de la seva memòria a l'ideari catalanista conreat en
l'obra dels autors de la Renaixença catalana, especialment Víctor Balaguer,
Antoni Ferrer i Codina i Jacint Verdaguer.
La llegenda: Segons
la llegenda, Otger Cataló va sobreviure a l'escomesa sarraïna que va arribar
fins a les valls pirinenques. Tots els guerrers cristians havien mort. Només
ell va sobreviure, malferit i amagat a les muntanyes del Pirineu.
Sota
la protecció de la seva tenda feta amb pell de cabra, fou atès per l'afecte del
seu gos llebrer, el qual diàriament li llepava les ferides. Otger, a poc a poc,
s'anà recuperant. S'alimentava de fruites silvestres i de la llet d'una ovella.
En la mesura en què se li anaven guarint les ferides, Otger Cataló es dedicà a
preparar les armes amb el desig de tornar a guerrejar contra els invasors de Catalunya.
Polia l'escut i esmolava la daga.
Passat
el temps, fou arribat el dia en què Otger va considerar que ja havia recuperat
tot el vigor. Llavors, va agafar la banya de caça i la va fer ressonar
profundament i prolongada, de tal manera que la seva ronca crida volà per valls
i muntanyes estenent-se per tot el país. Així convocà els seus homes, els
cristians fidels a la terra, a la lluita.
El
gos llebrer, interpretant la crida del seu amo, va emprendre veloç i
infatigable cursa fins que va trobar el primer home i li va fer entendre amb
els seus somics que volia que el seguís. L'home, tot seguint el gos, fou
conduït davant la presència d'Otger Cataló, el qual li va donar el missatge que
comuniqués als senyors de la terra que el moment de tornar a lluitar contra els
sarraïns havia arribat. El missatger va anar a donar la notícia als personatges
principals del territori perquè agafessin les armes que tinguessin a l'abast.
Així,
de nou llocs diferents, van venir amb les seves hosts els més aguerrits barons
de la terra amb el deler de reconquerir els territoris. Aquests nou cavallers
foren: Galceran de Cervelló, Bernat Roger d'Erill, Gispert de Ribelles, Dapifer
de Montcada, Galceran de Cervera, Galceran de Pinós, Bernat d'Anglesola, Guerau
d'Alemany i Hug de Mataplana, coneguts com els Nou Barons de la Fama o
els Nou Cavallers de la Terra.
Otger
Cataló els va conjurar a lluitar fins a la mort per la terra que els havia
vists néixer fins a alliberar-la del poder sarraí. Els nou cavallers ajuntaren
les espases, jurant davant l'altar de la marededéu negra, Marededéu de Mogrony, que complirien amb
lleialtat la seva paraula.
Els
cavallers, amb Otger, van partir cap al combat, cadascú cap a un lloc diferent,
i van assolir les victòries més rotundes. L'únic que va tornar a quedar ferit
fou Otger Cataló, durant la batalla per reconquerir Roses, l'any 735, però
aquesta vegada com a triomfador.
El
2012, es va inaugurar, a Gombrèn, el centre d'interpretació Montgrony Any 0,
on s'explica la llegenda.
Altres
dades llegides diuen que va ser un enviat del rei franc Carles Martell.
No
conec la realitat de la història ni les bases damunt el que és sosté la
llegenda però és bona de llegir.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada