Ja
situats en el lloc de Querol també fèiem una ullada a l’església de Santa Maria
de Querol.
Visitàvem,
en aquest cas és una paraula mal emprada perquè les restes d’aquesta església són
enrunades, en un petit monticle, prop del castell. Restes de pedres caigudes,
dues parets mig dretes i molta vegetació, arbusts i matolls, que ens van
impedir l’accés. Després d’un primera aproximació van fer la fotografia des del
mullat i llaurat camp proper.
L'església
de Santa Maria de Querol està situada a l'entorn de Querol, a 3 km al sud de
Montmajor, al costat de la casa Querol i molt a prop del castell de Querol, en
una fondalada de la vall de la rasa de Querol en una petita elevació al mig de camps
de cultiu.
El
seu estat de conservació és dolent i no està protegida. És un temple considerat
element patrimonial. És considerat patrimoni immoble de tipus jaciment
arqueològic.
Santa
Maria de Querol era l’església del castell del mateix nom, al comtat de Berga.
Possiblement mai fou parròquia i les seves funcions, dins el bisbat d’Urgell,
eren de capella del castell.
Les
notícies precises sobre l’església són pràcticament desconegudes; Catalunya
Romànica, ens diu que sempre degué sufragània de Sant Sadurní de Montmajor car no s’esmenta com a parròquia en la vista
al deganat del Berguedà l’any 1312.
De
Santa Maria de Querol una església romànica segurament del segle XII,
actualment només s’alcen dos murs i ha desaparegut, caigudes a terra i enterrades
enmig de l’herba tant el sostre com altres formes identificables.
Santa
Maria de Querol tenia una sola nau i un absis semicircular a la banda oriental.
Aquest era molt més baix i estret que la nau.
Sens
dubte, però, que per la gruixària de les parets i l’època en que fou construïda
hi devia haver volta de canó.
A
l'actualitat hi falten gairebé tots els carreus tallats exteriors. A finals de
la dècada de 1970 encara es conservava una finestra de doble esqueixada que
estava coberta amb un arc de mig punt adovellat. El mur de la banda nord està
ben conservat i el del migdia està molt enrunat.
Es
creu que la porta estava al costat de migjorn, encara que no se'n conserven
vestigis. Dins el temple es veu l'arrancada de l'arc triomfal que accedia a l'absis.
Hi ha dos arcs a les dues bandes del mur, un dels quals, el del nord, és de mig
punt i el de migdia és apuntat. En aquests dos arcs hi havia dos nínxols que
s'utilitzaven per a posar-hi sants. El temple és fet amb pedres grosses, ben
treballades i polides, col·locades en files regulars.
Parlar
de restauració és impossible, perquè requeriria una construcció nova. Però en
altres llocs en vist una neteja dels seus voltants mostrant l’edifici que
pertany també a la nostra història. Aquí la nostra estimada càmera ens va
recordar el bon servei que ens havia fet durant força temps.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada