El llibre “Ferides obertes” que ha arribat a les
meves mans és un tom de 300 pàgines publicat per l’editorial RBA La Magrana en
la seva col·lecció anomenada La Negra,
primera edició de març de 2014. La traducció Ferran Ràfols Gesa.
Gillian Flynn és una periodista i escriptora nord-americana
nascuda a Kansas (Missouri) en 1971. Durant els seus deu anys a la revista
Entertainment Weekly va visitar rodatges de les pel·lícules més taquilleres al
voltant del món. Va debutar com a escriptora
el 2006 amb «Les ferides obertes».
Gillian Flynn ha estat
descrita com la filla bastarda de Jerry Seinfeld i Patricia
Highsmith. Ella mateixa admet que va viure una infantesa tranquil·la i
feliç, però que li encantava que la s'espantessin. El seu pare va ser qui amb la
seva passió per les pel·lícules, en particular d'horror, «Vaig veure Psicosi un milió de vegades» i practicava el tir final
d'Anthony Perkins, confessaria en una entrevista. A més es defineix a si
mateixa com una feminista. Va estudiar periodisme a la Universitat
Northwestern de Chicago.
«Hi ha moltes dones que
lluiten tant com els homes per ser bones, però que no poden. Fan el mal i són
violentes. Jo volia parlar-ne. Encara hi ha un context dominat per estereotips
i culturalment seguim pensant que les dones no fan aquesta mena de coses, que
són més amables i molt menys proclius a la violència. La realitat no és així ».
Gillian Flynn, 2013.
La seva primera novel·la, «Sharp
Objects» va ser finalista del Premi Edgar de novel·la negra i va obtenir el
premi Fleming Steel Dagger l'any 2007 a la millor novel·la
de suspens. Mesos abans del llançament de
la seva segona novel·la, va ser acomiadada de la revista Entertainment Weekly enmig
de retallades pressupostàries per la crisi.
La següent novel·la, «Dark
Places», va ser seleccionada com el millor llibre de 2009 per Publisher
Weekly i com a millor novel·la pel diari Chicago Tribune.
La
seva tercera novel·la, «Gone Girl »va ser la que va destronar del lloc
número u de vendes a Cinquanta ombres d'en Grey amb la seva història d'una
parella amb una relació d'amor i odi, Amy i Nick, a punt de celebrar el seu
cinquè aniversari quan Amy desapareix. La història la va
començar mentre estava embarassada del seu fill i la va concloure recentment
als setze mesos d'aquest, utilitzant el seu estudi al que crida "seu pou
de l'infern" per ser un pis semi subterrani. Els drets de «Gone Girl»
van ser adquirits per la companyia cinematogràfica 20 Century Fox per ser
protagonitzada per Rosamund Pike i Ben Affleck i s'han venut més de 2 milions de
còpies al voltant del món.
M’ha agradat llegir-lo. La primera part
com la introducció en aquests pobles nord-americans del sud del país i la seva
manera de pensar i viure tan diferent a la nostra. Almenys així ho crec, però malauradament
no sé si una part de la nostra joventut est tan lluny d’aquest estereotip.
La segona part m’ha tingut llegint
absort intentant esbrinar la vida en un món d’estimació estrany i
contradictori.
Vam veure la pel·lícula “Perduda/Gone
girl” i ens va fer estar asseguts davant el televisor intrigats pel seu
desenllaç.
En la contraportada llegeixo: “ Afirmar que aquest és un debut
extraordinari és massa suau... Em vaig trobar tement alguna cosa durant les
trenta darreres pàgines, però incapaç de parar de llegir. I llavors, quan es
van encendre els llums, el fibló continuava al meu cap, regirant-se i xiulant,
com una serp en un cau”. Stephen King.
A mi particularment m’ha satisfet i us
aconsello que si voleu el llegiu també. Crec que hi gaudireu.
No vull fer comentaris sobre qualsevol
obra que no hagi llegit i tampoc que hagi deixat per acabar.
Aquest escrit no vol ser cap judici
sobre el valor artístic ni d’escriptura del llibre només és una breu ressenya
d’haver-lo llegit. M’agradaria si algú l’ha llegit conèixer el seu parer.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada