LES ESPARDENYES

Això em va passar ja fa uns quants anys. Aquell dia havia anat de compres i entre altres coses m’havia comprat unes espardenyes, les necessitava l’endemà per fer gimnàstica. Com que anava molt carregada, me les vaig endur sense la capsa, només embolicades.

En arribar a casa vaig descarregar els paquets , els frescos a la nevera i els altres a la cuina, al vespre ja ho desaria tot, doncs ara tenia hora amb el dentista després havia d’anar a buscar els nens a l’escola, i més tard  hi havia la reunió de l’Ampa. Uf! que tard que és! i vaig sortir disparada.

Al vespre, després de guardar totes les compres vaig buscar les espardenyes, i per més que mirés i remirés, aquestes no apareixien enlloc. Tots els de casa m’ajudaven a buscar-les, però res , no eren enlloc; s’havien esfumat i l’endemà em feien falta. Hauré de comprar-ne unes altres, -pensava- qui sap on les dec haver deixat.

Ja era l’hora de fer el sopar, després de fer una verdureta, vaig treure un paquet de lluç de la nevera i quan el vaig obrir, oh! sorpresa! a dintre hi havien ... les espardenyes.

Des de llavors a casa quan és perd alguna cosa, sempre hi ha algú que diu: “Ja has mirat a la nevera”

 - febrer de 2010 -