diumenge, 3 de febrer del 2013

LES ESPARDENYES


Això em va passar ja fa uns quants anys. Aquell dia havia anat de compres i entre altres coses m’havia comprat unes espardenyes, les necessitava l’endemà per fer gimnàstica. Com que anava molt carregada, me les vaig endur sense la capsa, només embolicades.

En arribar a casa vaig descarregar els paquets , els frescos a la nevera i els altres a la cuina, al vespre ja ho desaria tot, doncs ara tenia hora amb el dentista després havia d’anar a buscar els nens a l’escola, i més tard  hi havia la reunió de l’Ampa. Uf! que tard que és! i vaig sortir disparada.

Al vespre, després de guardar totes les compres vaig buscar les espardenyes, i per més que mirés i remirés, aquestes no apareixien enlloc. Tots els de casa m’ajudaven a buscar-les, però res , no eren enlloc; s’havien esfumat i l’endemà em feien falta. Hauré de comprar-ne unes altres, -pensava- qui sap on les dec haver deixat.

Ja era l’hora de fer el sopar, després de fer una verdureta, vaig treure un paquet de lluç de la nevera i quan el vaig obrir, oh! sorpresa! a dintre hi havien ... les espardenyes.

Des de llavors a casa quan és perd alguna cosa, sempre hi ha algú que diu: “Ja has mirat a la nevera”

 - febrer de 2010 -

4 comentaris:

  1. Una anècdota molt divertida...Com que sempre anem amb presses...
    Devien estar ben fresquetes les espardenyes, i amb una bona olor de peix!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si M. Roser, fresquetes i amb oloreta, però la qüestió és que les vaig trobar. Encara que aixó de les presses no va massa bé.
      Petonets.

      Elimina
  2. aquest relat m'ha arrencat una rialla

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'hagi fet riure. Jo ara ho trobo divertit, però quan em va passar vaig quedar fumuda

      Elimina