En
una dels nostres camins pel proper país en passar per la població de Formiguera
ens va cridar l’atenció la seva església per la façana i per una cosa estranya
en la major part de les esglésies franceses, la seva porta era oberta. En
tornar de veure les Gorges de Sant Jaume vam fer una parada per fer-li un
visita.
El
poble de Formiguera (1504 m. d’alt.) és citat per primera vegada l’a. 873 en
l’acta de consagració de la seva església. Per l’altra banda és el primer text
en que apareix Guifré el Pelós, aleshores comte d’Urgell i de Cerdanya en companyia
del seu germà Miró I el Vell, de Conflent i possiblement el Capcir.
Es
tracta d’un dels temples més antics de la zona ja què va ser consagrat pel
Sigebod, arquebisbe de Narbona. I va ser aixecat per ordre dels citats Guifré
el Pelós, el seu germà Miró, a més d’Oliba II i Acfred I de Carcassona- Rases,
que el va posar sota la tutela de Sant Jaume de Jocó. A Santa Maria s’hi
establí una petita comunitat monàstica en forma de pabordia amb jurisdicció
sobre tot el Capcir.
L’a.
1019 amb motiu de les obres d’ampliació l’arquebisbe de Narbona Guifré va
tornar a consagrar-lo. Malgrat no va enderrocar-se el primer edifici les obres
van ser tant importants que va ser necessària consagrar-lo de nou. Fou reformat
de nou en el s. XII i durant el s. XII va fortificar-se sobrealçant l’absis.
Novament el s. XVIII es fan unes importants reformes aixecant-se el campanar d’espadanya en la façana oest i dues capelles laterals properes a l’entrada. Les altres dues capelles i la sagristia van ser construïdes en la segona meitat del s. XIX o en les primeries del s. XX.
L’edifici
és d’una sola nau, coberta de volta de canó de perfil apuntat. Està capçada a
llevant per un absis semicircular cobert en quart d’esfera, precedir del
presbiteri.
La
part més antiga es troba a la capçalera, La part baixa de l’absis és encara preromànic
del s. IX construït a base de carreus poc escairats i distribuïts en fileres
irregulars.
La
porta d’accés és formada per tres arcs de mig punt en gradació i envolten el
timpà i la llinda llisos. Al seu damunt hi ha una gran finestra de mig punt
resseguida per un fris de dents de serra.
A
l’interior molt ben cuidat per cert es conserva la talla de Crist Crucificat
del s. XII. És una figura que també ha sofert diferents modificacions al llarg
dels anys perquè sembla ser que
originàriament formava part d’un grup del Davallament.
Malgrat
la visita ens va agradar força no voldria oblidar un forn pastisseria enfront
mateix que ens va fer gaudir de gormanderies terrenes.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada