TIRAR COLILLAS 4 PUNTOS.

Aquestes paraules escrites en un panell de l’autovia en terres andaluses va despertar-me de la somnolència pròpia de fer de copilot a estones durant el llarg viatge de la travessa d’Espanya.

Segurament les meves ones cerebrals no haurien deambular pel camí correcte dins el meu cervell.

El primer impuls va ser pensar, segurament pensament completament materialista i positiu, on donen els quatre punts. Aleshores vaig adonar-me que no fumo, fa anys vaig vèncer aquest vici. Aleshores no puc tirar burilles ni tampoc em donaran punts.

Una mirada a l’entorn va mostrar-me la herba seca i groga. També la lluita del pagès sota un sol tòrrid treballant en la collita dels cereals.

Camps sembrats de blat de moro, gira-sols, vinyes i oliveres.

Grans extensions de vinya igual que a Catalunya arrenglerada i d’enlairats ceps.

No és la mateixa vinya de la nostra joventut on els ceps baixos i en filades seguien els marges de la muntanya i s’agermanaven amb la terra. On el viticultor s’escarrassava ajupint-se i recollia raïm rere raïm amb l’esquena doblada i agenollant-se.

Ara airoses en filades regulars permeten un treball menys feixuc i la maquinària permet treure profit del cultiu.

Les oliveres de la joventut també desapareixen dels camps canviades per una nova gernació d’arbres ben arrenglerats i propers els uns als altres preparats pel treball amb maquinària i regadiu. Perdrem la visió dels camps d’oliveres retorçades i de gris tronc foradat. Els camps dels nous arbres al cap dels anys han de ser arrencats i plantats de nou.

“Tirar colillas: 4 puntos”

I quant punts s’haurien de treure als causants dels incendis de la nostra terra, si tal com sembla és a causa de burilles mal llençades.

Miquel Pujol Mur.
Berga, 26 juliol 2012.