SANT PERE DEL BURGAL “PINTURES DEL MESTRE DE PEDRET” LA GUINGUETA D’ANEU. PALLARS SOBIRÀ.

En la visita que la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur fan fer l’any 2010 no vam poder veure les pintures murals del monestir ja què l’accés a l’absis està tancat per unes portes de fusta que quasi cobreixen tota la façana.
Però en l’actual sortida del dia 28 de juny d’Amics del Romànic de Berguedà vam gaudir d’una excel•lent guia i vam accedir a l’interior de l’església on admirar l’obra del Mestre de Pedret.
Com a berguedans ens va portar l’afany de conèixer un xic més l’obra del Taller o Cercle del Mestre de Pedret. Dit artífex pren aquest nom a rel de la realització a les pintures de Sant Quirze de Pedret, església situada en el Berguedà, molt a prop de la seva capital, Berga, però en terres del municipi de Cercs.
En el monestir de Burgal hi ha unes reproduccions de les originals que són al MNAC. L’any 1932 van ser comprades per la Junta de Museus de Barcelona per evitar la seva espoliació. També hi ha conservada al MNAC una pica d’oli de marbre que mostra una decoració de tipus figuratiu.
Les pintures murals del Burgal estan datades entre 1080 i 1090. Representen el Pantocràtor entre el arcàngels Miquel i Gabriel i adorat per dos sants. Entre les finestres hi ha la Verge portant un calze, a la seva dreta sant Pere i a l’esquerra sant Joan Baptista i sant Pau. A la part inferior es conserva la pintura d’una dama que corresponia a la comtessa Llúcia de la Marca, benefactora del monestir, casada amb Artau I de Pallars Sobirà el 1085, d’aquí sorgeix la datació de les pintures.

Les pintures relacionades amb el Taller o Cercle de l’anomenat Mestre de Pedret són una de les tendències més significatives de la pintura romànica de Catalunya. Actiu entre les acaballes del segle XI i els inicis del XII, el Taller o Cercle de Pedret –segons la nomenclatura actual- representa la tendència italiana, concretament de la Llombardia, de la pintura romànica catalana, caracteritzada per un estil pictòric classicitzant d’ascendència bizantina.

Destaquen a part de Pedret, els apòstols d’Àger; l’absis de Santa Maria d’Aneu, en fase de reparació; Sant Serni de Baiasca i el de Sant Pere del Burgal. Altres pintures són els frescos de l’església de Santa Maria de Cap d’Aran a Tredòs, actualment al museu The Cloisters de Nueva York juntament en la meitat del claustre de Cuixà.
Amb el nom de Mestre de Pedret la historiografia artística clàssica s’ha referit tradicionalment al taller itinerant procedent de la regió italiana de la Llombardia que, arribat als comtats catalans, hauria treballat en una geografia que comprèn des del Prepirineu oriental fins al departament francès de l’Arieja, convertint-se d’aquesta manera en un dels obradors més importants de la Catalunya altmedieval.

Formarien el catàleg de la seva obra set conjunts pictòrics de les esglésies de Sant Quirze de Pedret (Berguedà), Santa Maria d’Àneu (Pallars Sobirà), Sant Pere del Burgal (Pallars Sobirà), Sant Serni de Baiasca (Pallars Sobirà), Santa Maria de Cap d’Aran (Vall d’Aran), la col•legiata de Sant Pere d’Àger (Noguera) i Sant Lizier de Coserans (Arieja).
Tant el Mestre de Pedret, com el seu cercle i el Mestre de Taüll van fer servir pigments com el cinabri i l'atzurita, no gaire freqüents en aquella època i zona per a realitzar les seves pintures, pel que es pot pensar en l'origen o estança del mestre al nord d'Itàlia. Aquests minerals són, bàsicament, l'hematites per al vermell, la goethita per a l'ocre, el carbó per al negre, l'aerinita per al blau (i per al verd si es barrejava amb ocre) i la calcita i el guix per al blanc.

Treballava amb materials de bona qualitat, com ho demostra l'estat actual de les seves obres. Se'l considera com a una figura molt important en el camp de la pintura romànica europea.

Text i recull de dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 1 juliol 2012.