-Aigua… aigua… aigua...!
Quirset -Aquesta cançoneta tan absurda m’han quedat gravada dintre del disc dur. Vull dir entre la testa i les trompetes!
Juliet -Que no ho recordaves que te’n vaig fer cinc cèntims l’any passat? A més de tornar xopa, vaig agafar un refredat pitjor que els de l’hivern... Sort que després em van donar un remei molt eficaç per treure-me’l de sobre!
Q -Sí, però en principi no semblava que la cosa anés tant a mal dades. El meu acompanyant, un marrec que donava la impressió que no havia trencat mai cap plat ni cap olla, estava entusiasmat i fins i tot em va fer algunes moixaines.
J –És clar, sempre comença bé, però el final queda per veure...
Q -I tant! Jo no el coneixia però em vaig pensar que devia ser un noi prou espavilat i que aniríem a fer la passada, com el dia anterior, amb els músics i la comitiva, però després va ser molt diferent. Què dic... diferent? No s’assemblava de res! Qui ho hauria dit que aquell galifardeu tenia debilitat per l’aigua!
-Aigua... aigua... aigua...!
J -I què? Vas començar a notar alguna esquitxada, que de moment no en vas fer cas...
Q -Òndia, com les hi clavaven! De primer crec que la devien tirar amb un tupí, després amb una galleda i més tard a cops de mànega i amb bugaders! No sé quines maneres tenen de celebrar les festes... Quan els venia aquella mena d’inspiració, semblava que es tornaven bojos!
J -L’any passat, fins hi tot les persones considerades de la jet set en llançaven!
Q -I aquest també! Van instal·lar les piscines dels seus nens en un carrer ben cèntric i apa... com s’esbravaven!
J -Es veu que aquesta festa berguedana ja ve de lluny... Té molts anys de tradició! Hi ha referències des del segle XIV.
Q –Però, tu encara hi creus en aquests romanços?
J -Home mira, què vols que et digui...
Q –És clar com que tu aquest any t’has quedat aquí tan tranquil·la!
J -Com que tan tranquil·la! Jo havia de cuidar el meu minyó, que també dóna feina... Però què t’has cregut!
Q -A vegades penso que et vas voler quedar prenyada expressament, per evitar aquest mal tràngol!
J -Mira que en sou de masclistes els mascles. Ja es coneix que no has hagut de parir mai! A més d’això, no veus quina silueta tan bonyeguda m’ha quedat després del part!
Q –Bé, doncs com et deia...
J –...Sí, ara trenca de raons aquest tanoca! Segur que no sap aquella dita: “A burra que criï, no li diguis arri”...
-Aigua... aigua... aigua...!
Q -Doncs, cada vegada que anàvem avançant en corria més, i cada cop era més freda, sobretot quan vam arribar al llindar d’aquell safareig del capdamunt de la vila.
J -No m’ho recordis! De fet, a nosaltres ens diuen rucs, però jo penso que ells massa llestos no ho són tampoc!
Q -Bé, alguns que portaven un impermeable... Aquest potser no eren ben bé tan burros com els altres!
-Aigua... aigua... aigua...!
Q -Com t’explicava, com més amunt pitjor, fins al punt que me’n van tirar una xarbotada tan grossa a la cara, que em vaig entossudir, quedant-me allà clavat, sense caminar. Mira, ara quan hi penso encara ric. Si haguessis vist aquells bordegassos com m’empenyien en aquella pujada tan empinada... Ja els va estar bé que patissin una mica també!
J -Oi tant! De totes maneres no tenen cura. L’any que ve hi tornaran!
Q -I després es van atipar de coca mentre jo i els meus camarades ens ho miràvem. Això sí, ens van posar una manta a l’esquena, potser per prevenir els refredats.
J -Saps el que m’agradaria a mi? Ballar aquell “ball de les guitzes”.
Q -De les guitzes? Però si aquell ball l’anomenen el ballet de... Cordills, ara se me n’ha anat al sant al cel!
J –Tant se val! Però si l’haguessis vist no ho diries! És un ball que només fan que tirar guitzes. És el que t’he dit abans. Són pitjor que nosaltres! Si vols, l’any que ve, hi anirem tu i jo i els farem una demostració. Quedaran tots bocabadats!
Q -Doncs potser no seria mala idea. De totes maneres, a mi m’agradaria més anar a fer la cursa del Raid-ruc!
J –No sé, no sé... De cara a l’any que ve, ja ens ho anirem pensant...
Q –Bona idea! Pensar, no només és de savis!
Quirset i Juliet
Companys i residents a Fuives
Juliol de 2010
Realment les coses són diferents segons del costat que es miren...
ResponEliminaAl meu poble no fem tantes rucades.
ResponEliminaLa primera vegada que es llegeix un relat dels companys i companyes relataires ho solc fer a corre cuita, és quan el rellegeixo que hi veig connotacions que m'han passat per alt dutant la primera lectura.
ResponEliminaQuirset i Juliet ens podrient donar moltes lliçons sobre respecta i bon viure.
La Festa dels Elois, tan berguedana, però vista des de l'altre banda, la dels pobres animals que l'han de suportar.
ResponEliminaSí, la majoria de coses tenen dos costats el bo i el "dolent". La Festa sol agradar a tothom, però realment els animals fan una mica de pena pel fet que no són capaços de canviar la situació.
ResponElimina