Vam aparcar el cotxe i vam seguir la pista de terra costeruda fins arribar a un altre indicador, ara de fusta, que ens dirigí a la cova. Pugem una rampa i caminen pel senderol, trepitjant les fulles mortes dels faigs com una catifa, que ens hi mena. Som a mitjà obaga envoltats del bosc esplendorós de faigs i pins i davant nostre s’obre l’entrada de la cova. Rere una reixa se’ns mostra la imatge de la Verge envoltada de flors. Encastats entre les pedres mostres de l’estima i el fervor a la Mare de Déu. La imatge pertany a nostra senyora de la Llet que amamanta a Jesús. A la llinda de la cova unes orelles d’ós ornaven la pedra amb el blau de les seves flors. 
La tradició explica que un bou i un pastor de Saus troben una imatge de la Mare de Déu enmig d’unes falgueres. D’aquest forma neix la denominació de Falgars, com es coneguda la marededéu d’aquesta contrada. Segurament l’amagà algun fugitiu de les guerres que assolaven la nostra terra i que obligaren a cercar refugi als seus habitants a les muntanyes del Pirineu.Advertència no sigueu impacients hi espereu a trobar el segon indicador, si preneu la primera rampa a la dreta, malgrat sigui més gran, fareu una volta innecessària pel bosc. També s’arribà a la cova venint del santuari.
Com sempre unes fotografies per recordar l’instant i tornar al vehicle.
Text i recull de dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 10 juny 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada