Brutal!!! Fantàstic!!! Indescriptible!... L'adrenalina a tope. El cos vibrant encara embriagat pel foc, el fum i la música. Ara sóc plenament conscient del que es fer de ple, mentre em trec la carota, i respiro una alenada d'aire, sento els crits i aplaudiments de la plaça. Amarat de suor, i amb aquella olor inenarrable de la vidalva.
Ara ja em podia considerar plenament berguedà, fins aquest moment era un forà, un pixapins. Si, que pujava a casa dels avis, i vivia la Patum d'aprop, però mai hauria pensat fer de ple. Més aviat li tenia pànic, des que una amiga es va cremar l'orella , fa uns quatre anys, esclar que llavors nomes en teniem catorze d'anys.
Quan el meu cosí m'ho va proposar, fa uns dies, si volia saltar de ple, que em donava el seu salt, vaig dir ràpid que no. Em va respondre que em perdia una experiència inolvidable. Llavors inconcienment vaig dir que d'acord, que saltaria.
Tots els dies previs tenia un cangelis, que em superava, però no em vaig voler fer enrera. Encara avui , la noia que em vestia m'ha hagut de calmar degut als nervis que tenia, i algú m'ha donat una mica de barreja... i m'han possat la careta, llavors un amic m'ha agafat pel braç i... cap a la plaça.
No puc expresar tot el que sento en aquest moments, però si que us puc dir ... que ha valgut la pena!!!!
Anna, per un moment he pensat que erets tu, la del salt de plens, quina passada...
ResponEliminaLa Patum no es pot explicar, s'ha de viure!!!
Hola M. Roser, m'agrada molt la Patum, però mirar-la a la plaça. Els relats normalment són de ficció. Els viatges, ja poden ser anècdotes o records.
ResponEliminaUna abraçada