ÀNTIC CAMÍ RAL DE BAGÀ A LA CERDANYA.
Al Berguedà Sobirà es constata la presencia celta en topònims com Bagà. El nom de Bagà prové de Bacadumum, d’arrel celta i adaptat al llatí com Bagadanum. Durant l’Edat Mitjana el nom canvi ens diferents escrits. Bac en celta vol dir vall tancada; dunum és un sufix gal llatinitzat que significa ciutat fortificada. Així ho traduïm a ciutat fortificada de la vall tancada que expressa perfectament aquesta vila. Aquesta definició és força ben feta i n’hi ha d’altres però sempre donen una procedència cèltica al nom de l’anomenada capital del Berguedà Sobirà. Una històrica vil•la digne de visitar. La ciutat fortificada de la vall del Bastareny.
La nostra colla aprofitant la nostre visita al Bullidor no vam voler marxar sense fer una visita als Empedrats. Per arribar-hi s’agafa la carretera que porta fins a Gisclareny. Abans del pont de Sant Joan que creua el Bastareny surt una pista de terra a mà dreta. Ens arribarem fins a cal Cerdanyola, la primera casa que trobarem a peu de pista. Ja a peu un cop travessat el pont prendrem el camí que voreja el riu.
El riu té diferents noms segons interpretacions: de la Font del Faig, torrent del Forat, del Pendís o riu dels Empedrats. És un afluent cabalós del riu Bastareny, afluent al mateix temps del Llobregat.
A l’iniciï del nostre caminar trobem la masia del Hostalet. Mig enrunada però s’hi fan certes obres que mostra en la seva estructura la utilització com hostal del camí ral de Cerdanya. Seguim el senderol que és un recorregut agradable i ombrívol a causa de la vegetació que ens envolta. Pins i grans boixos ens protegeixen del sol com si passessin per un túnel de verd fullatge.
Deixem enrere la bifurcació del Bullidor i continuem la nostra pujada pel camí que mostra el treball de l’aigua durant segles per obrir-se pas en les roques càrstiques.
Continuem per la ruta senyalitzada fins arribar a la part que dóna nom a aquell lloc. El tros empedrat i amb un petit mur reconstruït recentment del camí que segueix fins al refugi de Sant Jordi i després a coll de Pendís des on veurem Bellver i la Cerdanya sota nostre. En el camí s’han de travessar diferents cops la llera del riu mitjançant passeres de pedres o roques on fer petits equilibris segons l’agilitat de cadascú. El desnivell fins a coll de Pendís és aproximadament de 1000 m.
M’admira des de la visió actual de les nostres carreteres i mitjans de transport l’esforç per superar el desnivell i transportar mercaderies o altres coses pujant i travessant aquests congosts.
Text i recull de dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 1 juny 2012.
...aleshores, quan davant de les seves mans només va quedar el tros de fusta amb el nom del navili es van entristir i es van dir: podriem iniciar, aprofitant el nom mític, una nova singladura. Van decidir que el nou projecte es digués Tribuna Berguedana. Les ones internàutiques veient l'esforç humà per sobreviure van bufar fort damunt la tendre nau peró aquesta ressistia per la tossudesa dels tripulants... M.P.M.
dimecres, 6 de juny del 2012
ELS EMPEDRATS. BAGÀ. BERGUEDÀ SOBIRÀ.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada