DELS FIORDS AL CAP NORD III. EL POBLE SAMI

Vam acabar el nostre viatge al Cap Nord, fent una visita a un poblat sami, a Finmark. Uns breus apunts sobre aquest poble que fa més de 2000 anys que habita aquests territoris del Nord, el que coneixem per Lapònia, però als seus habitants no se’ls pot anomenar lapons, ja que és un nom pejoratiu, ells són els samis.

El sami és un poble indígena que ocupa la part més septentrional d’Europa. La Lapònia, s’estén pel nord de Noruega, Suècia, Finlàndia i la península de Kola, a Rússia... formant una unitat dins de diferents estats. Vivien originàriament de la pesca i la caça de rens amb els que també s’hi desplaçaven amb trineus. Durant molts anys aquests països han reprimit el poble i la cultura sami. Avui oficialment reconeguda, i recolzada per les autoritats d’aquest països, la llengua o les llengües, samis es valoren i s’ensenyen a les escoles junt amb les dels països on estan situades.

L'ensenyament de la llengua a escola va possibilitar aviat l'aparició de mitjans de comunicació escrits en sami, així com d'una ràdio pública. A finals dels anys 70 la cultura sami a Noruega era en plena expansió en tots els camps, vivia una vertadera renaixença, però allò que sobretot havia canviat era l'actitud de l'estat noruec: en a penes 30 anys havia passat de combatre els samis a emparar-los Malgrat la seva presència parcial al sistema educatiu i als mitjans de comunicació, les llengües samis es troben amenaçades, i algunes d’elles pateixen un greu risc d’extinció.

El poble sami disposa actualment de tres parlaments propis i oficials, cadascun d’ells a Noruega, Suècia i Finlàndia, i d’una assemblea a la península de Kola, a Rússia. Tots quatre són escollits de forma democràtica. Els parlaments es coordinen a través del Consell Parlamentari Sami. Aquests es dediquen a fomentar el reconeixement dels drets fonamentals dels samis. La seva comesa és salvaguardar i enfortir la cultura, idioma, societat i existència de les diferents tradicions sami. La Llei de Finnmark atorga als samis i altres residents de la regió drets a la terra i aigua de Finnmark

L’últim dia que vam passar a terres noruegues, abans d’emprendre el camí de tornada vam anar a visitar un poblat sami, com eren originàriament, i com vivien, ( ara muntat pels turistes) doncs aquests també s’han modernitzat i molts viuen a les ciutats, però l’estat noruec dona una paga als camperols de les zones més aïllades del nord, perquè no es despobli el territori.

Després de la visita al poblat, amb cabanes i rens, i botiguetes de records, es va fer un sopar típic sami. Dins una cabana gran amb un foc encès al mig on dins una gran marmita es cuinava una barreja de carn de ren i verdures, tot el grup estàvem asseguts al voltant de la cabana amb una espècie de vol a la mà, on ens van posar barreja d’aquella olla. Estava prou bo, i després per beure, el corresponent té d’herbes.
Després ja vam anar cap el petit aeroport de Lakselv, amb la roba perfumada pel fum i el cuinat de l’olla. A les deu del vespre havíem de sortir via Madrid. Era estrany aquell aeroport, doncs no hi havia cap avió, gairebé no i havia ningú. Van dir-nos que havia d’arribar un vol xàrter i seria el que nosaltres marxaríem. Espera que espera. Serien prop les dues de la matinada, quan va arribar el vol, ple de turistes. Canvi de passatger i emprenem el vol de tornada, sota un sol espaterrant l’avió es va enlairar i mentre anàvem volant i baixant s’anava fent de nit, però al cap de dues hores ja sobrevolant França, tornava a clarejar de nou.
– maig de 2012-