AL BON GELAT DE VAINILLA

Sempre he estat un bon noi. Vaig néixer en un petit poble de muntanya. La meva vida la vaig passar rodejat per la meva protectora família. El poble on vivíem, a poc a poc, va quedar abandonat per la gent jove. Per sort l’avi havia exercit de mestre, quan era jove, i va saber donar-me els primers valors de l’ensenyança i certa cultura.

Però finalment vaig cansar.me d’estar tancat de muntanyes, malgrat eren un tresor per la vista i la pau de l’esperit. Impulsat, per què negar-ho, pel desig de tenir una xicota vaig baixar a la capital.  

De feina em vaig trobar de seguida. Fort, educat i sincer en pocs dies treballava de valent en una empresa. Però allò que no em funcionava, era relacionar-me amb noies.

Jo era amable i considerat. Sempre quan anava a veure-les els hi portava un cucurutxo de gelat de vainilla. Conversava seriosament  amb elles de molts temes transcendentals, era galant, m’ha aixecava i els obria la porta. De veritat, actualment, crec que era un “plasta”.

La darrera mossa, molt simpàtica, em va tornar el cucurutxo de gelat, sense ni tocar-lo i va dir-me :

¾     Hauries d’aprendre alguna cosa més.

Aviat la vaig veure acompanyada d’un xicot, no tan amable ni tan simpàtic com jo. Vaig veure com l’agafava per la cintura i li donava un petó, Al poc temps van casar-se i al complir l’any de les seves noces tenien un infant que els acompanyava per tot arreu.

I jo què? Jo res! El meu únic plaer era menjar un cucurutxo de gelat de vainilla cada dia. O dos! Finalment un company de feina va dir-me:

¾     Noi, que ja no vius dalt de les muntanyes amb els pares.

I em va recomanar, i em va convidar, a fer un viatge a un país de  Sud-Amèrica, a allò que li diuen fer turisme sexual. Vaig acompanyar-los, érem una bona colla. En un local van presentar-me una noia bonica, agradable i fàcil d’estimar. Vam acordar un preu i va conduir-me a un hotel.

A l’entrar el conserge va cobrar-me l’habitació. Al veurem un xic nerviós va dir-me a cau d’orella.

¾     On porta el cucurutxo? Porti’n més d’un, de vegades ...

Vaig quedar bocabadat. Què volia dir? Tant es notava el meu delit pel sabor de la vainilla. Vaig mirar-me’l sorprès i aleshores vaig adonar-me que m’assenyalava una caixa de profilàctics.

En aquell precís instant vaig comprendre que no tot el cucurutxos serveixen per posar-hi gelat de vainilla.

Miquel Pujol Mur