Visitàvem Caldes de Malavella amb
Amics del Romànic del Berguedà. A pesar que el nom de Caldes coneixíem que era
a causa de les seves termes de aigua calenta, “calda/calenta“, el nom de
Malavella no sabíem ben bé perquè s’hi anomenava. El nostre guia va
comentar-nos bastant extensament la raó.
Caldes de Malavella es una vila i
municipi de la comarca de la Selva, és a mig camí de la Costa Brava i de la
Serra de Guilleries, a la plana de la Selva, rica de contrastos, patrimoni i
tradició.
Com les llegendes sempre són
interesants vaig cercar-la per escriure-la el millor possible. A continuació la
deixo exposada tal com ho he trobat:
Temps era temps... Fa molts anys el
poble de Caldes vivia atemorit per les desaparicions dels infants de la vila i
per la penúria econòmica. La gent vivia atemorida per una criatura espantosa,
meitat home, meitat llop que a les nit agafava nens petits del poble i se'ls
emportava al Castell. Era el Sucdebrut, el geperut, el criat de la Malavella
que disfressat acovardia els vilatans.
Vet aquí que un dia, va
arribar un xicot foraster, en Maurici, que buscava feina. En Maurici va
començar a desanimar-se, i tenia gana. Llavors va trobar-se amb la vella i el
seu seguici. Anaven a recollir impostos, amb Punyestret, el seu ajudant que
prenia els pocs recursos monetaris de la gent del poble. Famolenc va voler agafar una moneda, però fou
enxampat. La senyora feudal, era tan geperuda, lletja i dolenta, que tothom la
coneixia com la “mala vella”. La bruixa, a l’adonar-se de la valentia del noi,
el va fer servent del castell.
En Maurici va començar a
treballar-hi, però de mica en mica, es va anar donant que allà hi passaven
coses estranyes. Un bon dia, va seguir a Sucdebrut, el bufó de la bruixa,
tan geperut com ella mateixa, fins a la cuina, i va veure com treia un nen de
Caldes d’un sac amb la intenció de llençar-lo dins un calder amb aigua bullent.
Es veu, que havia de cuinar cada nit
un cor de nen petit a la “mala vella”, qui tenia un pacte amb el dimoni, de
manera que si es menjava un cor tendre cada nit tindria poders sobre els
pagesos caldencs.
En això, que en Maurici, al veure
que l’aigua ja bullia, va agafar una revolada i empentà el geperut dins l’olla.
Aleshores va deixar anar el nen perquè anés a avisar la gent del poble i quan
va tenir el geperut ben cuinat, li va treure el cor i el va portar a la bruixa.
A la primera queixalada, es va adonar que aquell cor no era tan tendre com el
altres. En Maurici se li va encarar i li confessà que era el cor del geperut.
La “mala vella” va ordenar als
guàrdies que l’agafessin, però en aquell moment va arribar tota la
gent de Caldes que havia estat avisada pel nen. Ella, en veure-ho, va marxar
corrents del castell cridant: TORNARÉ, TORNARÉ!
El castell de Malavella fou cremat
per la gent del poble. A certa distància de Caldes es poden visitar les restes
del castell anomenat de Malavella. Al seu costat l’ermita de Sant Maurici.
Text i recull dades. Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada