La Marta estava
planxant com cada tarda, estava sola, en
silenci, li agradava escoltar la radio.
A l’hora de la planxa solien radiar el
programa de l’Elena Francis, que tenia la virtut de posar-la trista degut als
greus problemes que s’hi explicaven i als consells tant durs que s’hi donaven.
Després de l’Elena feien “ España para los españoles” un programa que atenia
peticions dels oients. Una de les cançons preferides seves era “Mis manos en tu
cintura”. Li agradava l’Adamo, aquella veu dolça la transportava, i les cançons
eren totes molt maques ( Inshalla, Tu nombre, Mi corazon en bandolera, un
mechon de tu Cabello, ella anda..........)
Mis manos en tu cintura es la cançó que
tocaven quan va conèixer el David, un noi simpàtic, alegre i
divertit. Sempre que sortien amb la colla tenia una paraula per ella i la mirava d’una manera diferent. Li agradava molt.
Però un dia
es va adonar que no es fixava en ella, el David es va passar tota l’estona parlant
amb la Rosa. La seva amiga: com podia
ser que la traís d’aquella manera si sabia com n’estava del David!!
Era el dia
de Sant Jordi, els nois portaven la rosa
a l’estimada i a ella li queien les llàgrimes sentint les dolces paraules de la
cançó i tenint clar que no tindria les mans del David a la seva cintura. I la
rosa tampoc.
Van trucar el timbre de casa i en obrir la
porta es va trobar el noi, que portava
una rosa a les mans
.- La vols? Li va dir
-Però jo em pensava que la donaries a la Rosa
- A la Rosa? va
dir el David estranyat
- es que com que
l’altre dia us veu passar l’estona xerrant...
- ah, -va dir el noi enrajolin una mica- li explicava que no sabia com dir-te que t’estimo.....
Al fons sonava
una cançó de l’Adamo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada