ADOLESCENT EMPRENYAT

(Adolescent de 14 0 15 anys empipat perquè a de tornar aviat d’una festa d’amics)

Merda, merda,  merda! Estic fastiguejat. Aquella colla de tarats com es riuran de mi. Ja sento l’imbècil i subnormal del Jofre dient-me als nassos “Ai, el mimadet; els papes no  deixen sortir el nen de nit.” I els altres li riuran la gràcia. És un cretí. És clar com que els seus pares estan separats  li deixen fer el que vol con tal de que  no els toqui els collons . Apa, a parir mones tots plegats.

Joder, jo  en canvi , a les onze haig de ser a casa, perquè la mama diu això. Si vull intentar convèncer al pare que aviat faré quinze anys, que ja soc gran i vull  poder quedar-me fins a les dues de la matinada com els altres, doncs no... la mare ha dit a les onze, doncs a les onze. Quins gilipolles, tan l’un com l’altre. N’estic fart. Buf, quins collons, com si fos un nen petit.

Ja se que faré, em quedaré a casa, els diré que no vull sortir. Que em trobo malament, que se jo...que em quedo a dormir, que tinc molt deures. Llavors  m’escaparé per la finestra i passaré la nit de festassa amb els companys, amb botellon inclòs i tornaré de matinada.

No cal que em mengi el tarro, joder. No se com s’ho foten, perquè  després sempre acabant  sabent-ho tot i llavors... és clar,  em cauria un bon puro. A aguantar el xàfec toquen. Només espero tenir divuit anys per poder fer el que em surti dels nassos.

12/005/2016/