EL PETIT JAC I ELS NENS

(Un prat de gespa... hi passa quelcom... )

Allà al bell mig del parc hi ha un prat  de gespa. Com cada tarda uns nens petits hi juguen, mentre les mares o àvies no els treuen la vista del damunt, mentre xafardegen  assegudes en un banc proper.  Algunes persones grans passegen per allà ,  mentre altres nens  baixen pel tobogan o fan equilibris en uns gronxadors.

El Roc,  el Marc i el Pol, ja es coneixen de la guarderia, i aquelles tardes d’estiu caloroses, passen una estona jugant a la gespa, on una brisa suau, esmorteeix la gran calorada;   aviat, tres o quatre infants més s’hi afegeixen al grup on són molt ben rebuts pels primers.
 

Fa poc acaba d’arribar un hoste nou, el Jac, un gosset petit que fa les delícies dels menuts, ja que es deixa tocar, acaronar i salta i brinca al seu entorn i junts muntan una gran gresca.

 Algunes mares s’esveren i el miren l’animal amb desconfiança, després veuen un noi jove que l’acompanya i acata les seves ordres i es tranquil·litzen.  Els petits estan encantats amb els nous  amics i les dones al veure els seus menuts contens i distrets tornen a endinsar-se en les seves converses.

De cop el Marc i el  Pol ploren. “Ha marxat el gosset” - criden- Les mares s’acosten per acaronar als menuts , l’àvia del Roc s’alarma, no veu el nen enlloc, el nen i el gos han desaparegut. La dona es posa a cridar,

¾   Roc, Roc, on ets? va surt, no em facis patir. Vine cap aquí.

El nen no es enlloc. Aviat tota la gent de l’entorn  s’altera. Ningú no ha vist res. Tothom  busca al petit. Una petitona que jugava amb ells deia amb un fil de veu,

¾   Allà, cap allà –senyalava amb la maneta, però ningú li prestava atenció.

La gent esverada buscant el nen, no es fixen amb la menuda, que anava repetint...cap allà...cap allà. Aviat la policia i els Mossos d’Esquadra  arribaven al lloc. Tothom havia vist el gos els nens i el xicot que el menava , però ningú  els havia vist marxar. La nena anava repetint el seu discurs...allà ... cap allà.

L’àvia plorava neguitosa, si quasi no li havia tret la vista del damunt en cap moment. Intentava trucar la seva filla al treball,  però els dits tremolosos no encertaven a teclejar els números al mòbil. Dos Mossos interrogant a la gent que passava. Les mares i àvies dels altres menuts els tenien tots recollits al costat , mentre la petitona d’escassos dos anys assenyalava amb el braç estirat cap una punta del parc on hi havia cotxes aparcats.

De cop tothom va callar. D’una furgoneta aparcada en sortien el Roc, el Jac fent saltirons i els noi que els acompanyava. Els mossos van anar per detenir-lo, mentre el noi els mirava estranyat .

¾   Que us passa? Amb el Roc, que és veí meu, hem anat a la furgo  on hi ha tots els fills de la Nuca, la gosseta que ahir va parir i el nen els volia veure. No se perquè tant enrenou.

02/06/2016/