LES PAPALLONES

La petita Cloe està passejant amb l’àvia, segueixen el caminet que porta als horts, una mica apartats de la  finca, van a esperar l’avi que ja està acabant la jornada. Tot d’una, un vol de papallones la deixen bocabadada, aquestes voleien per entre les flors i els matolls que bordegen el sender. La nena és queda quieta mirant-les,

¾    Àvia, mira, mira , papallones de veritat.

¾    Què no n’havies vist mai? –pregunta la dona estranyada

¾    Si... als contes, però aquestes són més boniques.

La nena viu a la ciutat, però està passant uns dies amb els avis a la masia del poble, ja que els pares han hagut de fer un viatge imprevist i a la nena l’han deixat amb aquells  avis que degut a la llunyania  només veia molt de tant en tant, tot el que ara veu ho troba nou,

¾    Que podem agafar una papallona i la posarem en una capsa per ensenyar-la als pares quan tornin i guardar-la a casa.

¾    Mira Cloe, les papallones passen per un llarg procés des de petites fins que son grans i arriben com les veus ara, fan molts canvis des  que neixen fins que poden volar i ser  adultes. Ara en la seva plenitud i bellesa viuen molt poc temps. Deixem-les gaudir de la vida.

Llavors l’àvia va explicant a la petita tot el procés que fan les papallones des de que surten  dels ous, i com passen a ser erugues . Aquestes al anar creixent embolcallen el seu cos amb un seguit de fils , llavors ja tenim la crisàlide , allà dins és on  es va formant i transformant la crisàlide i quan en  surt ja és una papallona. Tot aquest llarg procés de transformació sen diu metamorfosis i dura forces dies. Quan aquesta surt de la carcassa volant amb aquestes ales cobertes d’escates tan fines i amb aquests bonics colors, ja ha arribat al final del seu cicle , les papallones  tenen molts  pocs dies, o setmanes  de vida, segons les espècies.

¾    Que bonic que és àvia això que m’has explicat. Deixem les papallones lliures. Jo també em transformaré quan serè gran?.

¾    I tant bonica. Et transformaràs en una preciosa adolescent, després  seràs  una bonica noia, més tard en una gran dona...i també una   senyora interessant ...

¾    I quan serè gran, en una àvia gran, amable i carinyosa,  com tu .

¾    I tant preciosa

.

A la dona li regalima una llàgrima galta avall mentre acaricia el cabell ros i embullat de la petita, mentre van arribant a l’hort on hi ha l’avi  que ja les espera impacient, allà   berenen plegats. Llavors tots junts entren dins les plantes i omplen el cistell de tomàquets, carbassons mongetes tendres,  enciams...

¾     Que divertit que és això de poder anar a l’hort en comptes d’haver d’anar al supermercat.

Mentre l’avi l’ajuda a collir aquell gros pebrot vermell, la nena amb els ulls esbatanats es meravella  per tots els grans descobriments que ha fet en aquests dos dies a casa d’aquells avis que coneixia tan poc, però ja pensa dir als pares quan tornin, que la deixin quedar uns quants dies més allà, amb els avis, que vol descobrir encara  moltes més coses.

16/04/2019/