LA MÀQUINA I LA RECEPTA MERAVELLOSA
Vaig començar a remenar els estris,
alguna batedora encara funcionava i vaig trobar llibres de pastisseria que em
van interessar. Fullejant vaig llegir xocolata afro, i vaig veure’m a la selva
prenen un amargant i fort producte elaborat amb cacau, cent per cent natural. A
més, rodejat de sensuals mulates que ballaven danses encisadores. Jo crec que
fins la música del tam-tam va ressonar sota la meva pell. Tot seguit vaig
copiar la fórmula per cercar els ingredients.
Tot va ser fàcil d’aconseguir dins
els productes de l’obrador: sucre, sal, canyella, pebre negre i de Caiena,
xocolata, nata, mantega de vaca i de cacau. Noi, però mancava un ingredient que
no vaig trobar i que no coneixia. M’ho vaig apuntar en un paper i vaig anar a
trobar el meu còmplice de col·legi i de trenta mil aventures més , el fill del
veterinari. Ho va llegir i va contestar-me.
¾
Ho
he vist al magatzem del pare, però no sé què és, ja te’n portaré.
El meu amic va complir i per una
vegada, d’amagatotis, no fos que es pensessin que n’havia cap interès per la
meva part en el “curro pasteril”,
vaig tornar a baixar a l’obrador i al meu laboratori secret.
Amb les màquines de l’avi vaig
aconseguir elaborar el producte i al tastar-lo no vaig poder estar-me de dir:
¾
Collons!!!
Que bo que és aquest cony de xocolata!
No sabeu quina sensació de força va
córrer per les meves venes, quina pujança vital, quin desig des del cap fins
als peus. Quin desfici em corria amunt i avall del meu cos. Fins i tot,
tremolava d’emoció.
Com que em va sortir força quantitat
i no sabia què fer-ne, al sortir vaig llançar la resta de la xocolatada a una
màquina que també en barrejava. Vaig marxar tot pinxo i animat, al cap de tot
no era tan difícil ser pastisser. Amb la Nuri, la meva xicota, vaig passar una
tarda fogosa i al vespre encara vaig haver anar a veure la Carina, la meva
cosina de l’ànima. Amb quin desgast més plaent vaig dormir tota la nit.
Però el bo de tot això, va ser que
tot els que van menjar dels bombons fabricats amb la barreja van tornar de
seguida a comprar-ne més. I va córrer la notícia per tot el poble, i fins i
tot, dels pobles del voltant, venien a buscar-ne. Clar, tanta demanda va acabar
molt de pressa amb la producció. Aleshores, molts clients van marxar amb la
cara llarga, ja no feien el mateix efecte ni donaven cap satisfacció especial.
Però l’avi que de “tonto” no en té
ni un pèl -dels altres tampoc- va veure el cadenat obert, va entrar després de
molts anys al seu laboratori i va conèixer tot seguit la veritat. I va sumar i
sumar, a casa de floretes no gaires, però de números, déu-n’hi-do, i va treure
el resultat. Li va comentar al pare i es van tancar al laboratori. Després van
cridar-me i vaig baixar amb el cap cot. L’avi, en compte de renyar-me va
dir-me:
¾
Quan
llegeixis una paraula continua, malgrat sigui a l’altra plana.- Va girar la
pàgina i vaig llegir la resta de la paraula: afrodisíac.
¾
I
aquest producte- va assenyalar-me- serveix per excitar els animals en temps de procrear.
Malgrat la monumental esbroncada a
la pastisseria hem continuat la venda del producte, ara en uns estoigs
especials. El negoci és el negoci.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada