(Al
entrar al Casal sense voler escolto al conserge que diu: “On amagarem el cos?”)
Aquest matí al entrar al Casal,
escolto sense voler com el conserge deia a un altre home... “On amagarem el
cos?. Llavors al veure que entrava van callar en sec i als pocs segons
iniciaven una conversa sobre un tema trivial.
“On amagarem el cos?” aquestes
paraules van quedar gravades al meu cervell. Que devien haver fet aquells
dos, deuen haver mort a algú ... Déu
meu, que faig? Aviso al Mossos? Però si se’n adonen i llavors venen per mi.
Aquesta gent deuen ser perillosa. Amb la cara de bona persona que fa el Jaume,
sempre l’he vist incapaç de fer mal a ningú... però mai se sap. Qui deu ser l’altre persona que estava amb
ell? No la conec de res. Potser és algú
amb qui tenia algun deute pendent i per passar comptes l’ha fet ficar en un bon
embolic.
Quin neguit... que faig? –pensava
mentre estava asseguda al bar del centre
prenent una coca cola. El cap li bullia, estava molt angoixada. Si faig
o no faig, ells ja deuen saber que els he escoltat, potser estic en perill. Crec
que hauria de fer alguna cosa... però no tinc proves nomé sospites...
Estant amb aquestes cabòries va entrar la
Raquel, l’amiga amb qui havíem quedat feia una estona. Vaig fer un sospir alleujada
al veure-la. Com que ja no podia més, li vaig explicar la situació. Parlant
baixet perquè ningú no ens sentis. Ella m’escoltava atenta. Li vaig dir el que
m’havia passat i li vaig demanar que havia de fer... o, si fos ella al meu lloc
que faria... Avisem als mossos, no diem res... és terrible.
“Calmat, calmat, no passa res”
-em va dir ella , així que la vaig deixar parlar- “El Jaume, ara quan he entrat m’ho ha
explicat tot. Es veu que el seu cunyat, l’home que has vist, aquest matí ha
trobat mort el gos i vol que l’ajudi a amagar el cos perquè els seus nens
petits no els vegin i estalviar-los-hi
el gran disgust que tindrien, només els diran que el gosset ha marxat, o ha
desaparegut. Ara el Jaume és a buscar-lo i se’l emportarà”
26/03/2019/
He, he, la història que ens sembla més truculenta, resulta ser d'allò més innocent...
ResponEliminaPetonets.
Si, si... res es el que sembla. Valia més que no pases res greu en un lloc de gent gran.
EliminaBon començament de maig M. Roser