La petita Cloe està passejant amb
l’àvia, segueixen el caminet que porta als horts, una mica apartats de la finca, van a esperar l’avi que ja està acabant
la jornada. Tot d’una, un vol de papallones la deixen bocabadada, aquestes
voleien per entre les flors i els matolls que bordegen el sender. La nena és queda
quieta mirant-les,
¾ Àvia,
mira, mira , papallones de veritat.
¾ Què no
n’havies vist mai? –pregunta la dona estranyada
¾ Si... als
contes, però aquestes són més boniques.
La nena viu a la ciutat, però està
passant uns dies amb els avis a la masia del poble, ja que els pares han hagut
de fer un viatge imprevist i a la nena l’han deixat amb aquells avis que degut a la llunyania només veia molt de tant en tant, tot el que ara
veu ho troba nou,
¾ Que podem
agafar una papallona i la posarem en una capsa per ensenyar-la als pares quan
tornin i guardar-la a casa.
¾ Mira
Cloe, les papallones passen per un llarg procés des de petites fins que son
grans i arriben com les veus ara, fan molts canvis des que neixen fins que poden volar i ser adultes. Ara en la seva plenitud i bellesa
viuen molt poc temps. Deixem-les gaudir de la vida.
Llavors l’àvia va explicant a la
petita tot el procés que fan les papallones des de que surten dels ous, i com passen a ser erugues .
Aquestes al anar creixent embolcallen el seu cos amb un seguit de fils , llavors
ja tenim la crisàlide , allà dins és on
es va formant i transformant la crisàlide i quan en surt ja és una papallona. Tot aquest llarg
procés de transformació sen diu metamorfosis i dura forces dies. Quan aquesta
surt de la carcassa volant amb aquestes ales cobertes d’escates tan fines i amb
aquests bonics colors, ja ha arribat al final del seu cicle , les papallones tenen molts
pocs dies, o setmanes de vida, segons
les espècies.
¾
Que bonic que és àvia això que m’has explicat. Deixem
les papallones lliures. Jo també em transformaré quan serè gran?.
¾
I tant bonica. Et transformaràs en una preciosa
adolescent, després seràs una bonica noia, més tard en una gran dona...i
també una senyora interessant ...
¾
I quan serè gran, en una àvia gran, amable i
carinyosa, com tu .
¾
I tant preciosa
.
A la dona li regalima una
llàgrima galta avall mentre acaricia el cabell ros i embullat de la petita,
mentre van arribant a l’hort on hi ha l’avi que ja les espera impacient, allà berenen
plegats. Llavors tots junts entren dins les plantes i omplen el cistell de
tomàquets, carbassons mongetes tendres, enciams...
¾
Que
divertit que és això de poder anar a l’hort en comptes d’haver d’anar al
supermercat.
Mentre l’avi l’ajuda a collir
aquell gros pebrot vermell, la nena amb els ulls esbatanats es meravella per tots els grans descobriments que ha fet en
aquests dos dies a casa d’aquells avis que coneixia tan poc, però ja pensa dir
als pares quan tornin, que la deixin quedar uns quants dies més allà, amb els
avis, que vol descobrir encara moltes més
coses.
16/04/2019/
Es una mica trist que hi hagi mainada que no ha vist mi papallones de veritat...Sort de l'àvia que li explica les coses tan bé...
ResponEliminaBon Sant Jordi, Anna.
Si que és trist que molts infants de ciutat no han vist mai cap classe d'animalet del camp, petit o gran, dels que nosaltres quan erem petits estavem tips de veuren i jugar-hi. Els qui tenen familiars a pagés o poblets petits ja els van descobrint.
EliminaBon Sant Jordi també per tu M. Roser.