divendres, 21 de desembre del 2018

PERDUTS EN LA NIT



(Intent de paròdia)

La nit era fosca. Aquells tres personatges amb els seus carruatges seguien per aquella carretera rural, al fons es divisava les llums d’un petit poble. En arribar a l’encreuament del mateix, van deturar els carruatges, van baixar un xic astorats doncs s’havien extraviat i havien de decidir quin camí els calia seguir, ja que feia estona que havia desaparegut la senyal que seguien,

¾    Aquests GPS no serveixen per res. Ves per on seguim ara –diu un d’ells.
¾    Podríem continuar cap al poble i començar a deixar els regals. – fa  el segon.
¾    No, no, de cap manera, -respon el de la barba blanca-  les coses s’han de fer com cal.

 Em de seguir i arribar al nostre objectiu. Veure al nen i deixar-li els present que portem, després ja continuarem cap als altres llocs.

¾    Però cap on anem si no sabem on som?
¾    A més el cel és fosc  i no es veuen ni la lluna ni els estels. –diu el de la pell fosca.
¾     Crec que cal seguir el camí d ela dreta i arribarem al lloc- fa el mes gran.
¾    Bé, si tu ho dius –responen els altres dos en uníson.

Els tres personatges van reprendre de nou el camí . Van transitar per camins de rocs i pedres seguint el de la barba blanca que semblava que manava més que els altres. Aquest però estava neguitós, tot i seguir la seva intuïció, la veritat és que no tenia ni idea de on anava. Van seguir molta estona així, en silenci sense dir ni mu.
Ja començaven a estar una mica esgotats de la incertesa, quan de cop entre la fosca de nou un resplendor il·luminava la nit i els marcava el camí. El de la barba blanca respira alleujat, mentre escolta els crits d’alegria dels que el seguien,

¾    És allà, és per allà...
¾    De nou la senyal del GPS torna a funcionar.

Aquella llum resplendent s’ha aturat damunt d’una senzilla edificació, semblava un  corral de bestiar- pensava un dels viatgers. Els tres personatges van baixar dels carruatges , contents i s’hi van apropar,

¾    Ja hem arribat a Betlem.

Es van sorprendre de la multitud de gent senzilla que hi havia al lloc i que no s’apartaven davant la seva presencia, i no van tenir més remei  que esperar el seu torn per poder arribar a l’Infant i fer-li ofrena dels seus pressents.

18/11/2018/



1 comentari:

  1. Ja hi havia GPS en aquelles èpoques, he, he, és clar que pel mig del bosc és molt fàcil perdres, però que no seguien l'estrella? Eren una mica despistats!
    Bones Festes, Anna.

    ResponElimina