(Boira-música-copa
de cava)
La boira s’estenia per tota la
vall, era tan espessa que no és veia un pam al davant, a més el cel s’anava
ennegrint, la nit s’apropava.
Tot i que el paisatge estava desert,
s’escoltava una música que ressonava per l’entorn. Una tènue llum s’albirava
entre la boira, provinent de la casa rural que hi havia en aquell racó apartat
del Pirineu.
La música s’escoltava amb més intensitat
pels voltants de la casa. Ara era estrident, sorollosa, de cop canviava i és
tornava melodiosa i romàntica, per
tornar després a canviar, música rap... folk ... rock... jazz... samba...metal...
per a tots els gustos.
Dins la casa una colla de
gent jove, i no tant jove al voltant d’una
llarga taula plena de menjar i de begudes. Canapès, embotits, pastissos salats
i dolços, pastes, fruites i altres delícies.
La gent menjava, bevia, ballava contenta o parlava el que la música permetia,
oblidant-se del fred i la boira que envoltava l’entorn.
De cop la música va parar i és va
fer silenci, és van apagar les llums, mentre un gran pastís amb bengales
enceses va aparèixer entrant per la porta. Grans aplaudiments. Llavors una parella de mitjana edat, amb
texans i samarreta s’apropen al pastís agafant el gros ganivet fent l’intent de
tallar-lo, mentre molts fotògrafs aficionats immortalitzen el moment.
Tota la gent amb la copa plena de
cava a la ma, la van alçar i van brindar, mentre cridaven “Visca els nuvis”. De nou la música va tornar
a sonar amb força.
18/11/2018/
Doncs està molt bé aquest final, molt bonic celebrar les noces en ple Pirineu...Doncs apa, tots a ballar!!!
ResponEliminaPetonets.
Bé, és el que surt quan tens deu minuts per fer un relat amb les paraules que et donen, les de dalt. Per aqui són frequents les parelles que es casen en masies o cases de turisme rural.
ResponEliminaUna abraçada M. Roser.