El treball del
taller d’escriptura consistia en utilitzar una sèrie de paraules i fer un text
que les utilitzes totes. Així va quedar el relat.
La nit és fosca. Des del meu
amagatall dins l’armari de fusta d’alzina observo la porta. Entra una colla d’homes i l’últim és un home alt,
vestit de fosc. Una de les seves cames és de
fusta i porta un lloro pujat damunt de l’espatlla.
A la cintura porta una faixa molt
ampla feta de cordill trenat. D’un costat penja
una espasa de fulla corba. Al darrera, i ficada
dins l’entramat es veu la culata d’una pistola.
La seva cara es plena de cicatrius i
la mirada del seu únic ull fa tremolar. Amagat i mal posat dins l’armari, vull escriure una nota per al meu padrí explicant-li la
tenebrosa presència.
Però primer, observo. L’home, no
s’asseu com els seus companys en els tamborets de la tasca, sinó que és deixa
caure damunt del bagul que han entrat. Clava un
cop de puny damunt del taulell i crida:
¾
Taberner!
Porta uns tramussos pel lloro i unes pintes de cervesa
per nosaltres. I que no hi hagi cap mosca a dins
de les gerres.
El cop de colze de la meva dona em
desperta. Em diu malhumorada.
¾
Què
remugues, que crides tant. No em deixes dormir.
Malaguanyat somni, ara que m’ho passava
bé.
Gràcies per la
inspiració, Robert Louis Stevenson
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada