EREN ALTRES TEMPS

 (Record, gitanos, covid-19, estació)

Encara recordo aquella tarda d’aquell dia de primavera, en la vella estació del poble; aquella família de gitanos, bé, la mare i els quatre nens de diferents edats,  un encara nadó que portava la mare als braços, que van baixar del tren. Jo era allà on havia anat a acompanyar una cosina que m’havia vingut a veure.

Els dos nens  més grans van venir cap a mi i em van demanar alguns diners  per comprar un entrepà perquè no havien menjat res en tot el dia  i tenien gana.  No portava diners a sobre , però com vivia molt a prop d’allà els vaig dir que m’esperessin que els portaria alguna cosa. Vaig anar al forn de vora casa i vaig comprar un parell de barres de pa i a casa els vaig preparar cinc entrepans  del pernil que hi havia al rebost, unes fruites que tenia  i una ampolla de llet i els hi vaig portar a l’estació on m’esperaven frisosos . Encara  veig les cares de felicitat d’aquells infants i l’agraïment de la mare.

Els vaig tornar a veure altres vegades pel poble i sempre em venien a  parlar i a saludar. Aviat es van espavilar i la mare passava a vendre roba per les cases i també a vegades l’hi havia comprat alguna cosa.

Avui soc a l’estació del nord a Manresa  esperant  el tren, estem en plena pandèmia  del  Covid-19 , l’andana està atapeïda de gent  , jo intento guardar distàncies , tot hi portar la mascareta posada; de cop sento una estrebada al moneder  i veig un xicot jovenet, de pell morena, es veu que no es del país, que em tiba la bossa . Començo a cridar i ell corre i puja a una moto que un altre vailet  més gran mantenia engegada i van marxar ravent; per més que cridava, la gent feia orelles sordes, ningú es va moure d’on estava. Tot hi que no hi portava gaires diners si que va ser un bon enrenou pels documents que hi havia.

Aquets xicots d’avui... pispes i maleducats, son uns galifardeus, no s’assemblen gens amb aquells petits gitanos d’anys enrere,  que m’han inspirat aquest relat.  Ja se sap... llavors, eren altres temps!

08/05/2022/