Un vent
esfereïdor
fa
estona que bufa amb força,
escombrant
que troba al pas,
fent
ballar el que li fa nosa.
Un cop
sec, desfermat
ha tombat
un pi,
el pi
gran, gegant,
el vell
pi d’ample carcassa,
s’ha
blincat ,
el vent
l’ha tombat,
ha caigut
el meu pi.
Ha caigut
el meu pi,
Testimoni
mut,
D' anys
d’infantesa,
de tantes
vivències.
Dels pares,
germans,
i aquelles
històries...
que
explicava l’àvia
allà, a
l’ombra del pi.
Ara allargassat,
resta al
terra tombat
el meu
pobre pi.
Allà jeu
desbrancat,
Abatut,
esmorteït,
en un
racó del jardí,
tot hi esperant...
que el portin a l'oblit.
04-11-2017-
Molt bonic Anna, però fa tristesa quan cau un arbre amb tanta història...Però algú el recordarà, cal que no se'l mengi l'oblit!!!
ResponEliminaPetonets, Anna.
Si, és molt trist veure arbres tombats, sobretot si te'ls estimes. el dia aquest del vent en va tombar molts. Feia basarda la ventada... i després els estralls.
EliminaUna abraçada M. Roser.