Ja
situats a Santa Maria de Merlès, els nostres passos o més ben dit les rodes del
nostre vehicle ens transportaven a Sant Martí de Merlès, la part osonenca del
terme.
Sant
Martí de Merlès (57 h. 2009) és una de les dues antigues parròquies que es
repartien el terme de l’antic castell de Merlès (Berguedà).
Aquesta
església es trobava dins l’antic terme en la part corresponen al comtat
d’Osona-Manresa i bisbat de Vic. A partir del moment que apareix citada ja
devia tenir les funcions parroquials.
El
castell de Merlès apareix l’any 893 en l’acta de consagració de l’església de
Santa Maria de Merlès. En aquest moment la parròquia de Santa Maria comprenia
els dos vessants de la vall del riu de Merlès i l’església de de Sant Martí
encara no devia existir car no apareix esmentada com a sufragània. Però després
en una data incerta però anterior al 955, el terme del castell de Merlès fou
dividit i el marge dret quedà vinculat al comtat de Berga i el marge esquerre
al d’Osona-Manresa i, com que l’església de Santa Maria quedava al costat del
comtat de Berga, quedà vinculada al bisbat d’Urgell. Per aquesta causa es devia
construir una nova església parroquial, la de Sant Martí.
Aquest
canvi ja es devia haver produït l’any 955, quan Giscafred i la seva muller Eilo
donaren a Sant Pere de Vic i a l’arxilevita Auseumon un alou situat al comtat de Manresa, al terme
del castell de Merlès.
L’any
976 ja apareix aixecada de temps quan Bonfill dóna a Sant Pere de Vic el seu
alou, al comtat de Vic, al terme de Merlès. L’any 988 és esmentada com domus Sancti Martini. L’any 979 Adroer,
prevere, donà a Sant Pere de Vic el seu alou, excepte una vinya que havia donat
a la casa de Sant Martí.
Les
funcions parroquials es constataren entre el 1025 i el 1050 en una llista de
parròquies del bisbat de Vic. Abans del segle XV se li uní l’antiga parròquia de Sant Pere de Pinós amb la seva
capella de Santa Maria de Pinós, però posteriorment a partir de 1878 es
desvincularen a l’obtenir Santa Pau funcions parroquials.
Pel
que fa a l’edifici, l’any 1068 el
primitiu temple devia ser substituït per una construcció més sòlida que
l’anterior, romànica, a deduir del conjunt de donacions documentades.
Sant
Martí de Merlès és una església d'una sola nau, coberta amb volta de canó i
orientada a llevant, adossada a la casa rectoral.
Aquest
edifici romànic sofrí al llarg de la història diverses modificacions i
reformes. L’any 1778 se instal·là un retaule a l’altar major. El 1795 fou
instal·lat un altre en una capella. El 1882 ho fou el del Roser. Però la
principal modificació havia tingut lloc el segle XVII quan fou substituït
l’absis per un presbiteri quadrat i li foren afegides dues capelles en forma de
creuer. Més tard fou afegida la sagristia i la capella del Santíssim i a més de
la casa rectoral.
A més del patró l’església tingué des del segle XVI almenys un altar dedicat a Sant Miquel. Hi ha la tradició que aquesta sent Miquel fou porat quan s’ensorrà la capella que havia vora el castell, dedicada a d’aquest sant.
Tal
ha estat apuntat l’edifici actual és el resultat d’un conjunt de
transformacions que ja sofert el temple al llarg dels segles.
De
la construcció romànica es conserva encara la forma rectangular amb la seva
orientació primitiva, bé que amb unes grans deformacions que tingueren lloc, sobretot
al segle XVII. El mur de migjorn és visible encara l’aparell del mur fet amb
blocs de pedra quadrats i ben treballats, disposats a trencajunts i en filades
uniformes. El campanar és una curta torre quadrangular massissa, coronada per
una teulada de quatre vessants. sota la qual, a cada costat, hi ha dues
obertures, altes i estretes amb un arc de mig punt.
L’edifici
està en bon estat de conservació. Aprofito una fotografia de l’interior del
temple treta d’un arxiu d’internet.
Sant Martí de Merlès és una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni
Arquitectònic.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada