Una
vegada més voltàvem el nostre Berguedà i en un dels seus racons amagats
visitàvem el santuari de la Mare de Déu dels Torrents.
El
lloc dels Torrents és documentat des del segle XIII. Havia la casa o mas i el
santuari marià romànic.
Són
poques les notícies existents. Els segles XII i XIII aquesta església estava
servida per una comunitat de clergues i llecs deodonats, segons explica la
tradició.
v Deodonat o oblat designa a l’infant
ofert pels pares a un monestir per tal de consagrar-lo a Déu o per ésser
educat. També serveix per designar un laic que habita en un monestir, sense el
lligam dels vots.
El
santuari dels Torrents apareix esmentat com a parròquia en la visita del
deganat de la vall del Lord de l’any 1312. Aquest any consta que tenia una
hospitalitat i en tenia cura el rector del Cint.
Al
segle XVIII el santuari consta con sufragània de Sant Sadurní del Cint i al cap
de poc temps, restà abandonat. L’edifici romànic és totalment perdut, sense
conservar-s’hi cap vestigi.
L’actual
edifici és una construcció barroca del segle XVIII que reprodueix un model
d'església força comú a la comarca. És de planta rectangular sense absis i amb
una torre de planta quadrada als peus de l'església.
La
façana és força senzilla, només hi ha un òcul a mitja alçada i la porta, una obertura
amb llinda flanquejada amb pilastres amb motllures que dibuixen un frontó de
perfil el·líptic amb una M inscrita al centre.
El
parament és de pedra irregular unida amb morter i la coberta, a dues aigües amb
teula àrab.
D'aquest
santuari procedeix una talla romànica de fusta policromada, un exemplar
magnífic. Segons Catalunya Romànica, una de les imatges romàniques més boniques
que es conserven a la comarca.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada