Durant la nostra visita a
terres d’Andorra no podíem faltar a veure una de les perles de la corona del
romànic andorrà, Sant Serni de Nagol. Malauradament per nosaltres, s’hi feien
obres i no vam poder accedir a dins del temple. La qual cosa, segons es miri,
és un avantatge perquè ens dona nous motius per tornar a trepitjar tant bell
paratge. Ni motius ni desigs en manquen mai per pujar a Andorra.
Pujant per les carretera de Certers, a la parròquia de Sant Julià de Lòria, en superar el poble de Nagol a la sortida d’un viratge se’ns mostra la l’església de Sant Serni.
L’església de Sant Serni és
una construcció de proporcions petites i obeeix al tipus d’edifici com el qual
hi ha molts exemplars a Andorra, una nau rectangular, rematada a llevant per un
absis semicircular. Es tracta d’una església ben orientada. L’absis a llevant,
la porta a migjorn i el frontal a ponent i damunt mateix de dita façana el campanar
d’espadanya.
En les obres de restauració de
l’any 1979 va aixecar-se l’ara de l’altar. Al centre aparegué una llosella, de
forma més o menys trapezoïdal, que cobria una cavitat, on fou localitzada una
lipsanoteca. Aquest llosa té els costat que encaixen perfectament amb la ranura
feta especialment a la mesa per aquesta tapadora. A la part interior de la
llosa hi ha una inscripció incisa amb el nom ARNALLUS BONEFILIUS i es veu mig
borrosa però visible, una creu, feta amb algun tipus d’ungüent o oli al moment
de la consagració de l’altar. El conjunt de relíquies dipositades en aquesta
cavitat de l’altar comprèn un os embolicat amb un cordill d’espart, una lipsanoteca
de fust amb relíquies i el pergamí amb l’acta de consagració. L’acta de la
consagració de l’església de Sant Serni de Nagol té la data de l’any 1055 i fou
realitzada pel bisbe Guillem Guifré de la Seu d’Urgell amb presència dels
preveres Isarn i Bernat acompanyats per tota la seva gent.
La construcció és ben
aparellada, rústica i austera i d’aspecte força primitiu. Per a la seva erecció
hom utilitzà uns blocs de pedra rectangulars, escantonats a cops de martell i
sense polir, de mides desiguals, bé que amb abundància de pedres de mida
considerable.
L’absis, cobert amb volta de quart d’esfera i lloses, és més estret que la nau amb una petita desigualtat a favor del costat de migjorn però els seus murs tenen una gruixària considerable. L’absis és llis i mancat d’ornamentació. Al centre hi ha una finestra de doble esqueixada coberta per un arc de mig punt adovellat. També al costat de migjorn hi ha una altre finestra.
Al mur de migjorn, vers el
capdavall, hi ha la porta d’entrada no gaire grossa coberta amb un arca
dovellat de mig punt. En entrar al costat de la porta es troba una pica d’aigua
beneita construïda en granit. En aquest mateix mur entre la porta i l’absis hi
ha una finestra quadrada.
Al costat de migjorn hi ha un
pòrtic, cobert amb fusta, evidentment d’època posterior a l’església.
La façana de ponent és simple
i a mitja altura hi ha una finestra de doble esqueixada alta i estreta amb
l’arc de mig punt fet amb dovelles de pedra calcària, Damunt d’aquesta finestra
hi ha una altra de molt bonica en forma de creu.
El mur és remata amb una
espadanya de doble obertura fet l’arc de mig punt de pedra tosca.
Tant l’absis com la nau el
terra ha estat tallat directament a la penya sobre la qual s’assenta l’edifici.
La coberta de la nau és feta amb encavallades de fust i llates del mateix
material que suporten les lloses de
llicorella exteriors.
A la part de ponent hi ha el
cementiri i modernament s’han obrat unes noves dependències subterrànies que no
malmeten la imatge de l ‘edifici.
Per les dades trobades la part
interior conté pintures i objectes que nosaltres no vam poder admirar i que ens
queden pendents per la propera ocasió. Per exemple una creu romànica així com
dos retaules gòtics dedicats a Sant Serni i a Sant Martí. Però especialment
importants són les seves pintures murals a les parets del presbiteri i l’arc triomfal
considerades com les més antigues del Principat d’Andorra.
Esperem els propers mesos de juliol o agost d’enguany, dates en què pot visitar-se les esglésies, si com en anys anteriors són obertes amb guies, del petit país veí.
L’església de Sant Serni de
Nagol està catalogada com a Bé d’Interès Cultural des de l’any 2003.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada