Floreixen els lilàs
de sota casa, avui quan he sortit a la terrassa he sentit el perfum
intens d’aqueixa flor arbustiva. Feia molts dies que no sortia i ni me’n adonava que
ja estaven a punt de florir.
Aquests lilàs els va plantar
el meu avi, a la casa on abans vivia, i encara que avui ell ja no hi és, hi hagi uns altres veïns a la casa, sempre me les
he considerat una mica meves aquestes flors, ja que la seva flaire i tot el colorit arriben fins a la terrasa del meu pis. Any rere any s’omplenen de ramells
de flors liles que escampant el seu perfum i color, pregonant la primavera.
Sempre quan els lilàs són florits i contemplo aquestes belles flors liloses, a més de pensar en l'avi, em venen a
la memòria aquells versos de Joan Salvat-Papasseit , "El poema de la rosa als
llavis”
PERQUÈ HAS VINGUT...
Perquè has vingut
han florit els lilàs
i han dit llur joiaenvejosa
a les roses
de tant que és jove enamora al seu pas
-qui no la sap quan la veu s’enamora.
i el cantarà l’alosa.
Tant com les flors dels lilàs m'agrada aquest poema que avui em ve de gust recordar.
- Anna, maig de 2013-
Un poema preciós aquest, a mi m'agrada molt, tant com les perfumades flors del lilà...
ResponEliminaPetonets de capvespre.
Veig M. Roser que continuem coincidint amb els gustos.
EliminaPetonets de mitja tarda