La jove parella és el segon dia que viuen junts, ahir va fer el sopar la
Lidia i avui està cuinant l’Andreu. Acaba de treure del forn un pastís de poma
¾
UF,
quina olor de cremat, fa aquest pastís de poma.
¾
No, està una mica torradet i prou. –diu ella amorosa- Per ser el primer que fas està prou bé.
¾
Realment
cuinar no es el meu fort!
¾
Quant
n’hagis fet uns quants potser et sortiran millor. Com els de la teva
mare.
¾
No
tinc la paciència de la mare.
¾
Jo
tampoc
¾
Això
de cuinar un dia cada un és un pal, però si a cap ens agrada, bé ens caldrà
d’aprendre’n.
¾
Jo
també ho penso
¾
Ja
tinc ganes de veure quin menú em faràs Lidia, demà al vespre.
¾
Encara
no ho he rumiat, però segur que serà alguna cosa senzilla.
¾
Sort
que dinem tots dos a la feina.
Ella para la taula i l’Andreu porta la safata amb els espaguetis i
darrera el pastis de poma una mica cremat. El menú que Andreu ha preparat per avui;
demà serà la Lidia que li tocarà escalfar-se
el cap i escollir, comprar i cuinar el que cregui millor. Els dos han fet un
pacte, que de menjar preparat, res de res. Hem d'aprendre a cuinar.-és van dir.
Això de viure junts te els seus avantatges, però
també els seus inconvenients. Encara que els diumenges i dies de festa, han
acordat fer el dinar entre els dos, cosa que pot ser més divertida, o alguns
dies també anar a dinar a casa els pares. Encara que penso que segurament aviat se’n cansaran de cuinar i molts
dies acabaran anant a buscar quelcom preparat. Veurem quants dies dura la
seva afecció per la cuina.
/19/02/2109/
Els entenc molt bé, perquè a mi tampoc m'agrada cuinar, però com que sinó em surt gaire bé, ningú protesta...
ResponEliminaPetonets, Anna.
De fet ja molta gent que no els agrada cuinar, i si són dos no queda altre remei que repartir-ho i a vegades amb el temp també els pot acabar agradant, per sort a mi sempre m'ha agradat.
EliminaUna abraçada M. Roser