La nit era xafogosa, la finestra
romania oberta de bat a bat, el noiet ara dormia plàcidament al llit, fins feia
poc havia estat tocant la guitarra, assajant pel concert de l’endemà, finalment
havia quedat rendit. La guitarra
descansava dreta sobre el coixí de la butaca al davant mateix del ample finestral.
La lluna plena brillava
il·luminant la nit fosca. En el seu recorregut nocturn, va creuar l’indret de
la finestra oberta. Aquesta és va reflectir sobre la guitarra i d’allà un
raig s’esbiaixà cap a la cara del noi
adormit, mentre inundava la cambra de claror. La forta llum damunt dels ulls van fer que el noiet es
despertés sobresaltat, pensant que ja era de dia i que s’havia descuidat,
mentre es fregava els ulls davant la
forta claror.
Aviat és va adonar del que
passava i va observar una estona amb els ulls mig clucs i encuriosit aquells reflexes de la lluna per la
cambra a traves de la guitarra . Llavors va mirar el rellotge... les quatre de la
matinada. Que bé! poder descansar unes horetes més. Content es dona la volta al
llit i torna a adormir-se. Després tindrà un dia molt atrafegat i cal estar ben
despert.
16/02/20197
I potser aquest episodi nocturn amb la guitarra i la lluna, li servirà d'inspiració per escriure alguna cançó romàntica. Si jo deixés la persiana pujada, la lluna també em vindria a fer pessigolles de llum...
ResponEliminaPetonets, Anna.
Segurament M. Roser que la lluna i la guitarra li serviran d'inspiració romàntica per alguna cançó, a ell i a qualsevol músic o poeta. També m'imagino la vista privilegiada que tens a casa teva per gaudir a les nits del cel, la lluna i no se si també pots veure a vegades alguns estels.
EliminaUna abraçada.