Va, fes el que vulguis. “Ves-te’n
a campistraus,” que ja estic farta de sentir-te. –va dir la mare empipada. No veus que sou dos marrecs, que es això de voler anar a viure junts, encara sou menors
d’edat, no treballeu i heu d’acabar els estudis. De què voleu viure? A més la
teva amigueta es de les que “sap fer
córrer les tisores” amb tots els que se li creua al davant i tu fas tot el que et diu “amb els ulls clucs” a veure si agafes
una mica d’empenta i la fas raonar amb això de “tirar pel dret”.
Mira-la, per allà va la marqueseta, “em ve com l’anell al dit,” i penso “dir-li’n quatre de fresques”
si que sembla una mica bleda, però “sap cordar-se les calces” i a tu et fa fer el que vol. A veure si li “fas buidar el pap“ i us tranquil·litzeu
tots dos una mica i ens diu d’una punyatera vegada perquè heu d’anar just ara a
viure al pis de l’àvia, quan només fa un més “que cria malves”. Voleu "fer les coses a la babalà" heu d'aprendre que a poc es va lluny." Esteu acostumats que us “ho donin tot dat i beneit” i a més teniu tota la llibertat, perquè
voleu complicar-vos la vida. Heu de pensar que “hi ha més dies que
llonganisses” i nosaltres ara “no estem per rascar-nos la butxaca” així
que “no ens expliqueu sopars de duro” i el
millor seria que “baixéssiu del burro” i us en
anéssiu a “escampar la boira” una
estona, parlessiu, raonessiu, i al vespre cada u a casa seva.
Deixeu-vos de romanços i gaudia de la joventut, que més aviat
del que penseu, us arribarà l’edat dels
maldecaps.
26/06/20187/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada