cel nítid, paratges
espectaculars, sol i fred es donen la mà,
Poc a poc el sol s’enfonsa rere les muntanyes ,
La foscor avança, tot
ho envaeix,
Els últims raigs refulgents , envermelleixen
tot ressaltant les
muntanyes berguedanes,
tenyint el cel de
grocs , ataronjats i vermells,
escassos núvols fent de comparsa i harmonia
als últims retocs de colors que il·luminen el cel.
Mentre la negra nit s’escampa i avança,
timidament treuen el nas ... una munió d’estels.
/22/02/2022/
Quin poema més bonic Anna i les fotos també....M'agrada veure el Pedra allà a la llunyania! les has fees des de casa teva les fotos? El poema en fa una bona descripció...
ResponEliminaPetonets, Anna.
Gràcies M. Roser, les fotos estan fetes des de Malanyeu, encara que no les he fet jo, em van agradar molt i vaig fer un petit poema per comentar-les .
ResponEliminaUna abraçada M.Roser