LA REVOLTA DELS MICROORGANISMES.

Va arribar un temps que els virus , bacteris, fongs, protozous i altres ... és van revoltar contra la humanitat i la seva forma de vida, Cansats de que els homes ho empudeguessin tot i fossin els amos de la terra , contaminant-la i omplint-la de porqueria posant en perill el planeta i totes les especies que hi vivia,  a punt de provocar un cataclisme amb la seva inconsciència, i l’afany de diners i de possessions   que dominaven a alguns i arrossegaven als altres.

És van reunir un dia tots el petits microorganismes i van decidir donar un escarment a la humanitat sencera, (que per altre banda alguns també necessitaven per sobreviure) i després de moltes propostes va sortir un petit i decidit virus i va dir que ell i el seus farien la feina, és multiplicarien tant ràpidament així que entressin  en contacte amb els humans que serien incapaços de aturar-los. I causarien grans estralls i molts danys entre els humans. Els homes i les dones serien els encarregat de transportar-los i contagiar-los als seus arreu del planeta, amb els afanys de viatjar, de concerts, de gresca, de festes, de reunions i celebracions; a partir d’aquí  llavors la vida al planeta seria diferent.

Van començar a actuar de cop i  volta sense que l’home ni els estats estesin preparats per assumir-ho. Els virus , va començar a contagiar gent arreu del planeta, a infectar-los, les bactèries i fongs també si afegien i molts  humans morien, altres estaven aterrats... Aquests estaven satisfets dels resultats, ajudats també per altres còmplices com els bacteris , els fongs o els protozous, que ho passaven d’allò més bé veient atemorits als humans.

La gent , però va ser intel·ligent i va quedar-se confinada a casa, aconsellats per experts metges i epidemiòlegs, i la cosa va semblar que es calmava una mica. Quan tornaven a sortir es tornava a complicar la cosa, els hospitals i metges no donaven abast. Llavors van decidir passar una llarga temporada sense sortir per evitar els contagis, només podien sortir els dels serveis imprescindibles. Molta gent treballaven des de casa, el menuts tampoc podien sortir i s’entretenien com podíem. Els avis no podien veure fills ni néts, sovint no sabien ni el dia en que vivien, alguns lluitaven per no oblidar-se de qui eren o havien estat, altres ja no pensaven en res, s’evadien de tot , mirant com passaven  els dies, mirant la televisió, menjant o dormint, o guaitant per la finestra els carrers buits.

Els carrers deserts sense cotxes, ni sorolls tothom enclaustrat, semblava talment els humans  engabiats en els grans gratacels . això es el que pensaven els animals salvatges que  passejaven tranquil·lament per les avingudes de les grans ciutats desertes o pels carrers estrets i passeigs dels petits pobles. Veure així, els carrers i les places de pobles i ciutats feia basarda.

Després els virus i altres van començar a contagiar els animals domèstics, al moment que sortien de casa, als abandonats que buscaven menjar  i als senglar, cabirols i altres... que deambulaven pels carrers buits. Llavors van veure que això no era divertit.

Un dia els virus i companyia es van adonar que si eliminaven tots els humans i sers vius també ells desapareixerien perquè els necessitaven per sobreviure enganxats a les seves cèl·lules. Es van tornar a reunir d’urgència i van decidir que no podien continuar així, a més les ciutats, pobles, platges, camins  i muntanyes eren molt avorrides sense que ningú hi transités.

 Llavors van decidir deixar d’infectar als humans i als animals. Bé, només una miqueta com feien abans  i podrien conviure de nou junts, això si, sense que aquells homes savis se’n interessin, els deixaríem creure que havien estat ells amb els seus experiments, vacunes i enginys de medicaments que ho havien solucionat, quan en realitat havíem estat nosaltres qui havíem posat fi a la pandèmia-deien. Esperem que tots els humans hagin assimilat  la lliçó i aprenguin a viure millor respectant el planeta que ens aixopluga a tots.  De totes maneres ens guardarem ben amagades les nostres estratègies per si de nou convé treure-les en alguna altre ocasió.

A partir d’aquell moment no es va infectar ningú més, la gent dels hospitals s’anava recuperant  de mica en mica i podien tornar a casa, homes i dones, xics i grans  van anar sortint al carrer amb precaució, altres tornant als treball. Encara van deixar passar uns dies abans no es van  tornar a reunir les famílies, els amics i coneguts i de nou tornessin les abraçades i els petons.

/13/04/20/