Fa uns dies he canviat de residència. En la que vivia al poble em deprimia,
només carrers estrets, el pont i el riu. Ara m’he allunyat de la ciutat i
respiro aires purs des d’una casona anomenada la “Casa
Vieja”. La realitat del nom castellà no el sé esbrinar. Potser en aquest
racó de món situat entre les fronteres de les terres d’Osca i les de la Vall
d’Aran és fàcil l’assimilació de noms.
Estic assegut a la balconada. Els
meus ulls, de mirada un xic esmorteïda pel pas dels anys, miren amb delectança
la muntanya nevada, que vestida
de blanc color harmonitza amb les altres. El meu pensament veu de nou els
camins que de jove em permetien aconseguir el cim; ara ja no em queden més que
els records.
Repapat en la butaca, bec un suc de meló amb un xic de vodka, refrescant i trencador; per
un costat el dolç suau de la fruita i per l’altre la força del licor. Si algú
ho desitja pot provar-lo, és una recepta meva de la qual no penso cobrar drets
d’autor.
Mentre assaboreixo pausadament la
beguda, penso en la mala sort del meu trasllat a aquest nou lloc. Només baixar
del cotxe he ensopegat amb l’escaliinata de la casona i m’he rebregat el peu. La
conseqüència d’aquesta fatalitat fa que una crossa
sigui la meva companya durant uns dies.
Sincerament crec que era tal
l’espectacle ofert al meus ulls que m’he embadalit
mirant la neu. Prenc una manta que hi ha damunt d’una cadira, al meu
costat, i mirant de bellugar-me el mínim m’he embolicat amb ella. No voldria
que els meus moviments fossin la causa de què el meu peu malferit em faci cridar
de dolor.
La suavitat i la amorositat de la
manta de llana fa que la meva memòria, ja caduca, em retorni als teus
braços càlids. Suavitat, calidesa, amor, carícies, quantes coses que no
valorem suficientment i que es poden perdre en un moment. Normalment, no
tornen mai més amb nosaltres.
Libo una mica del licor i em deixo
portar per aquell segon sublim en què la lluna ha
sortit del seu cau. Ben bé sembla que vol anar, com amant donzella a
l’encontre del sol que s’amaga en l’horitzó.
Però com el desig del retorn de la
joventut, és difícil que aconsegueixi els seus propòsits.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada