Llavors escoltarem un recital de Música Tradicional del Pirineu i seguidament el Grup de Diables de l’Alt Urgell amb la seva rua van acompanyar als assistents a l’entrada del poble, davant del pont romànic, des on van veure com el foc anava pujant pels carrers fins arribar a l’església col•legiata de Santa Maria. A les dotze de la nit ressaltava en la negror del cel la vermellor del foc, el so de les campanes, els petards i vertaderament feia la impressió que el poble sencer era cremat.
Malgrat era aviat havien molts cotxes i havia també muntat un servei per manar on aparcar-los. Uns prats i les vores de la carretera es van omplir de cotxes i per sortir va haver més d’un petit col•lapse de circulació. No com a Barcelona, però donat l’estretor de la carretera, Déu n’hi do.
Finalment va donar-se per iniciat el Mercat Càtar amb artesans de la vall de Castellbó i d’arreu del Pirineu. En un grup de parades es feia la demostració d’antics oficis. També tot un seguit de parades i paradetes de tots aquells formatges i formatgets, embotits, aquella secallona, aquell espetec i tantes gormanderies que voldríem provar. I no parlem de les coques, dels pastissos i altres llaminadures sense fi.
L’animació al carrer va córrer sota la responsabilitat de SAC Espectacles. Els seus gags van ser joiosament aplaudits i riguts pel públic.
Després de la cercavila i el pregó, va obrir-se l’església col•legiata per veure l’exposició “Ermengaudus” i “Natura i Cultura de Montferrer i Castellbó”.
Una nova cita surt d’aquesta visita el proper any hem de veure la representació “El retaule de Sant Ermengol” a la Seu d’Urgell.
A quarts d’una del migdia va ser el torn de les danses medievals a la plaça gran de Castellbó. Espectacle entretingut i curiós que ens va fer gaudir una llarga estona de la música, dansa i contradansa d’abans.
Nosaltres vam haver de marxar però a la tarda eren anunciades diferents activitats i xerrades culturals.
Però vam sortir contents i esperançats de poder tornar el proper any i fruir dels actes programats, d’aquesta cultura de tants racons i contrades d’aquesta nostra admirable terra.
Els records i les experiències també són una font de la sabiduria popular.
Fotografia: Rosa Planell Grau
Berga, 28 octubre 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada