dimecres, 19 d’octubre de 2011

LA TORTUGA

Sembla encara que fos ahir, quan van portar la tortuga. La Ivet, la meva filla, feia temps que en volia una, i els seus oncles la hi van portar del seu viatge a l’Argentina.
Vaja maldecap que se’ns va girar al tenir l’animal a casa, ningú tenia la més mínima idea de com tenir cura d’una tortuga i ja ens tens buscant per Internet, llegint llibres....però qui ens va treure més de dubtes va ser en Jaume, el cosí veterinari a qui vam portar l’animal que li va fer una revisió i ens va aconsellar sobre el menjar i altres necessitats bàsiques.
La Ivet, està tant contenta que no sap el que li passa,
- Ui! Demà quan ho expliqui a l’escola totes les companyes em tindran enveja.
Varem instal·lar la tortuga al jardí, en una espècie de terrari tot voltat de reixat perquè no s’escapi, i a més té un cau on queda a cobert i està calentona.
Totes les amigues de la Ivet han vingut a veure la tortuga, és la miroia de tots, amics i coneguts.
El problema es que passarà amb la hibernació, si estarà molts mesos dormint, però el Jaume ja ens ha dit que per aquestes latituds es poc probable que això passi i que si es dona el cas ja ens dirà que cal fer.
La tortuga és molt pacífica, recorre cada dia tot el terrari, beu i menja verdures i alguns insectes, cargols petits, llimacs, però també li agraden molt les gambetes, que de tan en tan li en donem. La nena a vegades la puja a casa i recorre tot el pis, però s’amaga pels racons i llavors costa de trobar-la, li agrada que l’amanyaguin i li facin carícies. A vegades la nena i el seu pare li deixen donar un tomb pel jardí.
Ja a passat gairebé un any des que va arribà la tortuga, ja és un membre més de la família, jo cada dia en arribar del treball passo a veure-la, si no es veu enlloc es que està dormint a dins el cau.
Aquest dies han vingut els avis de Manlleu ha passar uns dies, l’avi està una mica delicat i per això estaran uns dies amb nosaltres. Aviat s’han fet amics amb la tortuga, però diuen que això d’estar sempre tancada que ...pobre bestia!
- No trobeu que no menja gaire –fa l’àvia- hauria de sortir més
- No se’t acudeixi deixar-la sortir del terrari, -vaig dir empipada
Després de negar-ho explícitament vaig continuar amb les meves coses sense preocupar-me’n més.
Però l’àvia tossuda com la majoria de persones grans creu que no es bo tenir la tortuga tan tancada i cada dia mentre la Ivet és a l’escola i els altres a treballar fa de les seves i deixa que la tortuga surti i campi pel jardí tot el mati, després la tanca i con si res hagués passat.
Però que va passar un matí? L’àvia va obrir el tancat i la tortuga que ja sabia prou bé el camí va començar a passejar i donar tombs pel jardí, mentre ella regava els geranis però no la perdia de vista. De sobte va sonar el telèfon de la casa, com l’àvi era al llit encara, va córrer per contestar; era l’altre net, el Joan, que trucava des de Londres on estava estudiant. Van parlar força estona. Després va venir una veïna a portar uns encàrrecs que li havien fet, i com ja era tard va començar a fer el dinar, oblidant-se completament de la tortuga.
A la tarda quan la Ivet va tornar de l’escola, després de mirar pel jardí entra a casa tota esverada,
-On és la tortuga? – crida i puja corrent
A l’àvia li cau el món a sobre, no ha pensat mai més en la tortuga, però intenta dir serena,
-Estarà donant un tomb pel jardí.
- L’has deixada sortir? I has marxat? si hi havia la porta oberta. –replica la noia encesa.
Ja tenim a tota la família en dansa, buscant a al tortuga, van estar mirant tots els racons del jardí, pels voltants de la casa, tota la tarda i tot el vespre i ni rastre de la tortuga.
L’àvia està desesperada, sap que es culpa seva la desaparició del animal i no pararà fins que la trobi.
L’endemà va anar casa per casa per tot el veïnat per demanar-los-hi que si havien vist o veien una tortuga els avisin, dons se’ls ha escapat la seva.
Va passar tota una setmana, i un altre i no hi ha senyals de la tortuga. Passa un mes i una altre mes i res, a la casa tothom està trist troben a faltar la tortuga i ja la donen per desapareguda. La Ivet és la que l’enyora més i fins i tot ha perdut la gana. Els avis han tornat a Manlleu amb la recança d’haver estat els causants de la pèrdua de la petita mascota .
Avui, som un dia de finals d’abril, fa ja prop de cinc mesos que va desaparèixer la tortuga. El veí de la casa del costat ha baixat al celler ha buscar una ampolla de cava, pels convidats, i s’ha emportat un gran ensurt al trobar que una cosa bellugava als seus peus, que per poc cauen al terra...ell i l’ampolla. Però que era allò que és movia lentament? Una tortuga! la tortuga dels veïns
Dons si, aquell animal, que havia tot l’hivern allà en estat de hibernació aquell lloc fresquet com era el celler del veí.
Ja podeu imaginar l’alegria i la felicitat de la Ivet i tota la família al tornar a tenir el seu animalet a casa.


1 comentari:

  1. Anna, una planta que agrada molt a les tortugues és el dent de lleó. La meva germana fa trenta anys que te tortugues i sempre va pels camins buscant aquesta planta.
    Una precaució has de tenir: només poden menjar les flors. La resta de planta també se la mengen, però, diu la meva germana que si son plantes brutes de pols els fa diarrea.

    ResponElimina